A les ordres del veterà tècnic alemany Otto Rehhagel, Grècia es
va presentar en terres portugueses amb un equip molt sòlid i equilibrat, però sense cap gran individualitat, tot i que hi destacaven una mica homes com el
porter Antonios Nikopolidis, el capità Theodoros Zagorakis i el davanter
Angelos Charisteas. Pel que fa a la fase de grups, el combinat hel·lè es va
classificar com a segon, per darrere de l’amfitrió, al qual, però, va superar
en el xoc que els va enfrontar, i per davant d’una decadent Espanya i Rússia.
Posteriorment, el bloc de Rehhagel va derrotar França en quarts de final i
Txèquia en semifinals, per retrobar-se Portugal a la final.
A l’estadi Da Luz de Lisboa, la selecció grega va batre de nou
el conjunt lusità, gràcies a un solitari gol de Charisteas, i es va convertir
en el campió més inesperat de la història del torneig, juntament amb la
Dinamarca de l’any 1992. Des d’alguns sectors es va criticar amb duresa el joc
de l’equip de Rehhagel, força defensiu, tàctic i conservador, però, per
descomptat, totalment lícit, reglamentari i d’un indubtable mèrit.
A la foto, els jugadors grecs amb el trofeu.

No hay comentarios:
Publicar un comentario