Bèlgica ha tingut dues grans èpoques futbolístiques, la de la
dècada dels anys 80 del passat segle i la dels últims cinc anys. En la primera
d’elles, sota les ordres de Guy Thys i amb il·lustres noms com els de Jean –
Marie Pfaff, Michel Preud’homme, Eric Gerets, Wilfried van Moer, François Van
der Elst, René Vandereycken, Franky Vercauteren, Guy Vandermissen, Jan
Ceulemans o Erwin Vandenbergh, va aconseguir disputar una final de l’Eurocopa,
que va perdre el 1980 a Roma contra Alemanya Occidental, i jugar unes
semifinals de la Copa del Món, el 1986 a Mèxic.
En la segona, els èxits no han estat tan importants, doncs en
relació a l’altra generació només ha pogut igualar la classificació per a una
penúltima ronda de Mundial, fa tres anys a Rússia, però, a les ordres dels
tècnics Marc Wilmots i el català Robert Martínez, han destacat amb força homes
com Thibaut Courtois, Jan Vertonghen, Thomas Vermaelen, Toby Anderweireld, Axel
Witsel, Yuri Tielemans, Kevin de Bruyne (foto), Yannick Carrasco, Dries
Mertens, Romelu Lukaku i els germans Thorgan i Eden Hazard.
El conjunt de Bob Martínez va arribar a l’Eurocopa amb la
condició de favorita, però la selecció belga, com li va succeir fa cinc anys al
torneig continental organitzat per França, no ha pogut superar els quarts de
final, tot i que, si l’eliminació el 2016, encara amb Wilmots, va ser molt
decebedora, doncs va tenir lloc davant la modesta Gal·les, almenys en l’actual
edició els flamencs i els valons han caigut enfront d’una de les seleccions que
millor futbol està mostrant a la competició, la nova Itàlia de Roberto Mancini.
Varis han pogut ser els factors del fet que Bèlgica no hagi
arribat, com a mínim, a les semifinals, com els problemes amb les lesions de De
Bruyne i Eden Hazard, una constant en aquest futbolista des que va fitxar pel
Real Madrid, però penso que el fonamental ha estat un excés de veterania de
l’equip, en què tots els jugadors ja citats anteriorment, amb l’excepció de Tielemans
i Carrasco, ja han superat la trentena o es troben molt a prop d’ella, sense
entreveure’s l’adveniment d’una nova generació. Per tant, es podria parlar
clarament del final d’un cicle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario