Quan va començar el torneig, aquest comptava amb quatre favorits
principals, la campiona mundial França, Alemanya, Anglaterra i Bèlgica, i
altres cinc seleccions que es trobaven en un esglaó una mica més baix, però
també de certa manera candidates al títol, com eren els casos de la vigent
vencedora de la competició Portugal, Espanya, Itàlia, Països Baixos i Croàcia,
finalista de l’última Copa del Món. Doncs més de la meitat d’aquests equips,
concretament cinc (França, Alemanya, Portugal, Països Baixos i Croàcia) han
estat eliminats als vuitens del final.
Les causes del mal campionat efectuat per aquests conjunts poden
ser les següents:
Alemanya. Com penso que el combinat germànic ha efectuat un
necessari canvi generacional, amb la consolidació de jugadors com Antonio
Rüdiger, Joshua Kimmich, Robin Gosens, Leon Goretzka, Kai Havertz, Serge Gnabry,
Kevin Volland, Leroy Sané o Timo Werner, crec que el motiu de la decepció
alemanya, que només ha guanyat un encontre dels quatre disputats, està
personificat en el seu seleccionador Joachim Löw (foto), el tècnic que va
conquistar el 2014 la quarta corona mundial per al seu país, però al qual li
han sobrat clarament els darrers tres anys arran del fracàs a la Copa del Món
de 2018. Löw serà substituït per l’exentrenador del Bayern de Munic Hansi
Flick.
Croàcia. La sots-campiona mundial ha actuat al campionat europeu
sense dos dels homes clau fa tres anys a Rússia, Ivan Rakitic i Mario Mandzukic,
i amb Luka Modric, la seva gran estrella, ja molt veterana, doncs el madridista
compta amb 35 anys. A més, la nova generació encara s’ha de consolidar en el
grup d’Zlatko Dalic.
França. Ha estat sens dubte l’eliminació més sonada, no només
perquè es tracta de la campiona del món i era la principal favorita per a molts
experts, sinó perquè va caure davant la modesta Suïssa en un matx en què al
minut 80 guanyava per 3 a 1. Les causes principals poden haver estat les
lesions, les discretes actuacions d’Antoine Griezmann, l’estat de baixa forma
en què l’estrella Kylian Mbappé ha arribat al torneig i l’excés de
conservadorisme del seleccionador Didier Deschamps.
Països Baixos. Es comenta que des que el país va canviar la seva
denominació d’Holanda a Països Baixos també ha suposat una transformació en la
filosofia de l’Oranje, però el cert és que aquesta es va produir bastant abans
i, per exemple, el grup que va arribar a la final del Mundial 2010, que va
perdre conta Espanya, era ja un conjunt aguerrit, dur i amb escassa màgia.
Frank de Boer, que va entrar per Ronald Koeman quan aquest va fitxar pel FC
Barcelona, s’ha mostrat molt conservador i, com ha fet el seu antecessor al
càrrec al Camp Nou, ha apostat per actuar amb una línia defensiva de cinc
homes.
Portugal. A part del fet que, després d’anar enrere al marcador,
va haver de prendre la iniciativa contra Bèlgica, fet que no li va bé al mètode
del seleccionador lusità Fernando Santos, els dos grans problemes de la vigent
campiona a l‘actual Eurocopa han estat un Cristiano Ronaldo que ja es troba
irremissiblement en els últims anys de la seva esplendorosa carrera i també a l’estat
de baixa forma física en què ha arribat al campionat Bruno Fernandes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario