No és cap exageració i tampoc em deixo portar per l’eufòria que ronda des de fa temps l’entorn del Camp Nou, però el futbol que està realitzant el Barça de Pep Guardiola (foto) és un dels millors que mai hagi presenciat. A més, aquest equip és molt més complet que el Dream Team de Johan Cruyff, el qual feia un joc extraordinari, però que, a diferència del conjunt actual, era bastant irregular, físicament no era res de l’altre món, no assajava les jugades estratègiques i la defensa era molt vulnerable.
Tanmateix, no m’agrada gens l’ambient que es viu actualment en tot allò que té a veure amb l’entitat barcelonista. Des de fa ja vàries setmanes no es parla pràcticament de res més que de l’anomenada “triple corona”, és a dir, de la possibilitat de conquistar aquesta temporada la Lliga, la Copa del Rei i la Champions League, proesa que cap equip espanyol ha aconseguit a la seva història i que a nivell internacional només ho han assolit Celtic, Ajax, PSV Eindhoven i Manchester United, clubs que, amb l’excepció dels anglesos, disputen lligues força modestes, desequilibrades i desiguals.
Penso que el FC Barcelona guanyarà com a mínim un títol i que dos són molt possibles, doncs l’avantatge a la Lliga és enorme i l’equip ja es troba classificat per a les semifinals de la Copa del Rei, torneig que per cert no aconsegueix des de fa 11 anys. No obstant, la Lliga de Campions és un campionat dificilíssim i hi ha clubs, com són els casos de Manchester United, Chelsea, Liverpool o Inter, que tenen unes plantilles fantàstiques, molt completes i totalment equilibrades en totes les seves línies.
A més a més recordo ara allò que li va succeir al Real Madrid 2003/2004, a l’equip galàctic que presidia Florentino Pérez. Llavors tothom parlava del “trèvol”, d’obtenir també els tres títols significats. El grup que dirigia el portuguès Carlos Queiroz era líder destacat a la Lliga, es trobava a la final de la Copa del Rei i estava classificat per als quarts de final de la Champions, on s’havia d’enfrontar a l’assequible Mònaco.
Tots recordem com va acabar aquella història: els blancs van perdre sorprenentment la final copera contra el Saragossa a l’estadi Olímpic Lluïs Companys de Montjuïc, van ser eliminats contra pronòstic pel Mònaco a la Lliga de Campions, després que els del principat remuntessin a l’estadi Lluís II un 4 a 2 del Santiago Bernabéu, i van tenir un descens vertiginós a la Lliga, passant del liderat al quart lloc final, per darrere del campió València, Barça i Deportivo.
Existeix la possibilitat que li passi el mateix al club blaugrana ? És evident que si i, moltes vegades, quan un equip vol engrandir massa els seus objectius, ho acaba perdent absolutament tot. No obstant, el Barça té factors favorables: Guardiola és un home seriós i que toca plenament de peus a terra i disposa d’una gran plantilla, amb grans individualitats, que a més creu fermament en el seu entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario