miércoles, 18 de febrero de 2009

UN REAL MADRID ADMIRABLE




Sempre he estat seguidor del FC Barcelona i fins i tot sóc d’aquelles persones que després d’una derrota important es queda força tocada, com per exemple va passar quan l’equip blaugrana va perdre a les finals de les Copes d’Europa de 1986, a Sevilla, i 1994, a Atenes. No obstant, sóc un admirador del caràcter i la mentalitat històrics del Real Madrid, fet que em provoca una enveja sana.

L’entitat blanca ha patit durant l’actual temporada una llarga sèrie de calamitats: la destitució de l’entrenador Berd Schuster, la dimissió del president Ramón Calderón, lesions de gran importància, com les de Mohammad Diarra i Ruud van Nistelroy; una pretemporada horrorosa, la qual ha obligat a fer tres fitxatges durant el mercat d’hivern, i un entorn irrespirable. Malgrat tot, el conjunt madridista, de la mà del nou tècnic Juande Ramos, ha guanyat vuit partits de Lliga consecutius, la totalitat de xocs després de la derrota al Camp Nou, el dia en què va debutar el preparador manxec.

Jo em pregunto que hagués succeït amb el Barça si hagués tingut els mateixos contratemps. Imaginem-nos per exemple que Pep Guardiola hagués estat cessat, que Joan Laporta hagués dimitit, que l’entorn que presidia la passada moció de censura contra el president continués en l’ambient del Camp Nou o que Touré Yaya i Samuel Eto’o s’haguessin lesionat de gravetat. Molt probablement l’equip català estaria lluitant simplement per disputar la pròxima edició de la Lliga de Campions o fins i tot encara pitjor.

De vegades he sentit a dir, i hi estic totalment d’acord, que perquè el Barça guanyi la Lliga o la Champions League ha de fer una extraordinària temporada i desplegar un joc brillant, com és el cas actual. En canvi el Madrid pot aconseguir aquests dos títols durant una campanya irregular i mitjançant un futbol gris i avorrit.

No hay comentarios: