Suïssa va ser l’estat designat per la FIFA per organitzar el cinquè campionat mundial. Els 16 equips que es van classificar per a la fase final van ser Alemanya Federal, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Brasil, Corea del Sud, Escòcia, França, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, Mèxic, l’amfitriona Suïssa, Turquia, Txecoslovàquia i la campiona Uruguai. Espanya en va quedar fora d’una forma força curiosa al perdre davant Turquia... per una moneda. Els dos equips van guanyar als seus propis estadis i va ser d’aquesta forma peculiar com la FIFA va decidir el desempat.
El torneig va passar a la història fonamentalment per dos motius: en primer lloc perquè es va fer una espectacular quantitat de gols, sent encara la millor mitjana anotadora de la història dels mundials, destacant els 12 gols del matx de quarts de final entre Àustria i Suïssa (7-5) o els 11 que va aconseguir el davanter hongarès Sandor Kocsis, que poc després fitxaria pel FC Barcelona. En segon lloc pel futbol extraordinari desplegat per la selecció d’Hongria, amb jugadors com Nandor Hidegkuti, Ferenc Puskas, Zoltan Czibor o el citat Kocsis, encara que finalment es quedés sense guanyar el títol.
Pel que fa a la fase de grups cal destacar, a més a més dels festivals futbolístics del combinat hongarès, l’eliminació en la fase inicial de l’equip brasiler, el qual no semblava encara recuperat de la gran decepció de 1950. Els conjunts que posteriorment van superar els quarts de final van ser la República Federal Alemanya, capitanejada per Fritz Walter (foto) i que disputava el primer mundial després de la divisió del país, Hongria, Àustria i Uruguai. Els germànics van derrotar per un contundent 6 a 1 la seva veïna Àustria, mentre que el magiars van vèncer per 4 a 2 la bicampiona Uruguai.
Alemanys i hongaresos ja s’havien enfrontat a la primera fase del torneig i els verds havien guanyat per un espectacular 8 a 3. Per tant, la final, que va tenir com a seu l’estadi Wandkorf de Berna, semblava que seria un pur tràmit pels campions olímpics, títol que havien conquistat dos anys abans als jocs de Londres. El xoc es va iniciar tal com s’esperava i Puskas, futur jugador del Real Madrid, i Czibor, poc després, com Kocsis, membre de la plantilla del Barça, van situar el 2 a 0 al marcador. No obstant, va succeir el que gairebé ningú esperava: la remuntada alemanya. Max Morlock i Uwe Rahn, aquest en dues ocasions, van posar el 3 a 2 final i van donar-li la copa Jules Rimet a l’equip germànic.
El torneig va passar a la història fonamentalment per dos motius: en primer lloc perquè es va fer una espectacular quantitat de gols, sent encara la millor mitjana anotadora de la història dels mundials, destacant els 12 gols del matx de quarts de final entre Àustria i Suïssa (7-5) o els 11 que va aconseguir el davanter hongarès Sandor Kocsis, que poc després fitxaria pel FC Barcelona. En segon lloc pel futbol extraordinari desplegat per la selecció d’Hongria, amb jugadors com Nandor Hidegkuti, Ferenc Puskas, Zoltan Czibor o el citat Kocsis, encara que finalment es quedés sense guanyar el títol.
Pel que fa a la fase de grups cal destacar, a més a més dels festivals futbolístics del combinat hongarès, l’eliminació en la fase inicial de l’equip brasiler, el qual no semblava encara recuperat de la gran decepció de 1950. Els conjunts que posteriorment van superar els quarts de final van ser la República Federal Alemanya, capitanejada per Fritz Walter (foto) i que disputava el primer mundial després de la divisió del país, Hongria, Àustria i Uruguai. Els germànics van derrotar per un contundent 6 a 1 la seva veïna Àustria, mentre que el magiars van vèncer per 4 a 2 la bicampiona Uruguai.
Alemanys i hongaresos ja s’havien enfrontat a la primera fase del torneig i els verds havien guanyat per un espectacular 8 a 3. Per tant, la final, que va tenir com a seu l’estadi Wandkorf de Berna, semblava que seria un pur tràmit pels campions olímpics, títol que havien conquistat dos anys abans als jocs de Londres. El xoc es va iniciar tal com s’esperava i Puskas, futur jugador del Real Madrid, i Czibor, poc després, com Kocsis, membre de la plantilla del Barça, van situar el 2 a 0 al marcador. No obstant, va succeir el que gairebé ningú esperava: la remuntada alemanya. Max Morlock i Uwe Rahn, aquest en dues ocasions, van posar el 3 a 2 final i van donar-li la copa Jules Rimet a l’equip germànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario