Suècia va organitzar el Mundial de 1958 i va ser en aquest fred país on va començar la gran història de la selecció de la càlida Brasil. A més a més dels escandinaus i els sud-americans es van classificar per al certamen els equips d'Alemanya Federal, Anglaterra, Argentina, Àustria, Escòcia, França, Gal·les, Hongria, Irlanda del Nord, Iugoslàvia, Mèxic, Paraguai, Txecoslovàquia i la Unió Soviètica, que realitzava el seu debut en una copa mundial. Cal destacar les absències de les bicampiones Uruguai i Itàlia, així com la de la selecció espanyola, eliminada a la fase prèvia per Escòcia.
Com a anècdota i curiositat de la història dels mundials de futbol, s’ha de significar la presència en un campionat, per primera i última vegada, de les quatre seleccions britàniques: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Les tres darreres eren, a més a més, debutants en una fase final.
Com apuntava al primer paràgraf, a terres sueques es va iniciar el gran període de Brasil, que va acudir al país escandinau amb un equip en què, a més d’homes com Zito, Didí, Vavá o Mário Zagallo, hi destacaven dos futbolistes molt joves: Garrincha i el gran Pelé, que comptaven llavors amb 18 i 17 anys respectivament. Vuit anys després de la trista jornada de Maracanà, la Canarinha semblava haver oblidat totes les seves penes i va realitzar un torneig brillant i espectacular.
A més a més dels brasilers, es van classificar per a les semifinals l’amfitriona Suècia, la campiona Alemanya i la sorprenent França, que comptava amb Just Fontaine, qui amb 13 gols continua sent el màxim golejador en un únic campionat mundial. Brasil va superar clarament França (5-2), mentre que Suècia va sorprendre Alemanya (3-1).
Pel que fa a la final, la qual es va disputar a l’estadi Rasunda d’Estocolm, Suècia es va avançar amb un gol de Nils Liedholm i el fantasma de 1950 va reaparèixer entre els seguidors brasilers, però la Seleçao no es va enfonsar i va remuntar espectacularment, finalitzant el matx 5 a 2 favorable als sud-americans. Vavá i Pelé, en dues ocasions cada un, i Zagallo van marcar els gols de la Canarinha, mentre Agne Simonsson va fer el segon de l’equip suec.
Com a anècdota i curiositat de la història dels mundials de futbol, s’ha de significar la presència en un campionat, per primera i última vegada, de les quatre seleccions britàniques: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Les tres darreres eren, a més a més, debutants en una fase final.
Com apuntava al primer paràgraf, a terres sueques es va iniciar el gran període de Brasil, que va acudir al país escandinau amb un equip en què, a més d’homes com Zito, Didí, Vavá o Mário Zagallo, hi destacaven dos futbolistes molt joves: Garrincha i el gran Pelé, que comptaven llavors amb 18 i 17 anys respectivament. Vuit anys després de la trista jornada de Maracanà, la Canarinha semblava haver oblidat totes les seves penes i va realitzar un torneig brillant i espectacular.
A més a més dels brasilers, es van classificar per a les semifinals l’amfitriona Suècia, la campiona Alemanya i la sorprenent França, que comptava amb Just Fontaine, qui amb 13 gols continua sent el màxim golejador en un únic campionat mundial. Brasil va superar clarament França (5-2), mentre que Suècia va sorprendre Alemanya (3-1).
Pel que fa a la final, la qual es va disputar a l’estadi Rasunda d’Estocolm, Suècia es va avançar amb un gol de Nils Liedholm i el fantasma de 1950 va reaparèixer entre els seguidors brasilers, però la Seleçao no es va enfonsar i va remuntar espectacularment, finalitzant el matx 5 a 2 favorable als sud-americans. Vavá i Pelé, en dues ocasions cada un, i Zagallo van marcar els gols de la Canarinha, mentre Agne Simonsson va fer el segon de l’equip suec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario