El Mundial de 1938 va ser organitzat per França, repetint-se doncs la celebració al continent europeu, fet que només tornaria a passar quan Suïssa i Suècia en van ser els amfitrions el 1954 i el 1958 respectivament. A més de la selecció francesa s’hi van classificar Alemanya, Bèlgica, Brasil, Cuba, Holanda, Hongria, Indonèsia (llavors Índies Holandeses), la campiona Itàlia, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa i Txecoslovàquia. Espanya, que es trobava en plena Guerra Civil, va declinar la seva participació.
El primer gran xoc del torneig va tenir lloc als quarts de final entre Itàlia i l’organitzadora França, vencent els primers, que van ser força superiors, per 3 a 1. La veritat és que l’equip que seguia entrenant Vittorio Pozzo, però en el qual, en relació al 1934, només continuaven com a jugadors Giovanni Ferrari, Enrico Guaita i el mític Gisseppe Meazza (foto), va ser molt diferent al del campionat anterior i el seu joc va ser esplèndid durant tot el certamen, no havent de recórrer a la duresa de quatre anys abans i no deixant cap dubte sobre el seu futbol.
A més a més de l’Squadra Azzurra van arribar a les semifinals Hongria, Brasil, que va realitzar el seu primer gran campionat mundial, i Suècia. Els italians van derrotar amb problemes els sud-americans (2-1), a qui encara els hi quedava una mica per convertir-se en una gran potència futbolística, i els hongaresos es van desfer clarament dels escandinaus (5-1).
Itàlia, en una brillant final, va aconseguir el seu segon títol mundial derrotant per 4 a 2 la selecció d’Hongria. Silvio Piola i Gino Collaussi van fer els dos primers gols del partit que es va jugar a l’estadi Colombes de París, Pal Titkos va retallar diferències, Piola, de nou, va marcar el tercer de l’equip de Pozzo, Gyorgy Sarosi va apropar una altra vegada els centre-europeus en el marcador i Collaussi, novament, va establir el resultat definitiu. Pozzo segueix sent l’únic tècnic que ha guanyat dos campionats mundials.
El primer gran xoc del torneig va tenir lloc als quarts de final entre Itàlia i l’organitzadora França, vencent els primers, que van ser força superiors, per 3 a 1. La veritat és que l’equip que seguia entrenant Vittorio Pozzo, però en el qual, en relació al 1934, només continuaven com a jugadors Giovanni Ferrari, Enrico Guaita i el mític Gisseppe Meazza (foto), va ser molt diferent al del campionat anterior i el seu joc va ser esplèndid durant tot el certamen, no havent de recórrer a la duresa de quatre anys abans i no deixant cap dubte sobre el seu futbol.
A més a més de l’Squadra Azzurra van arribar a les semifinals Hongria, Brasil, que va realitzar el seu primer gran campionat mundial, i Suècia. Els italians van derrotar amb problemes els sud-americans (2-1), a qui encara els hi quedava una mica per convertir-se en una gran potència futbolística, i els hongaresos es van desfer clarament dels escandinaus (5-1).
Itàlia, en una brillant final, va aconseguir el seu segon títol mundial derrotant per 4 a 2 la selecció d’Hongria. Silvio Piola i Gino Collaussi van fer els dos primers gols del partit que es va jugar a l’estadi Colombes de París, Pal Titkos va retallar diferències, Piola, de nou, va marcar el tercer de l’equip de Pozzo, Gyorgy Sarosi va apropar una altra vegada els centre-europeus en el marcador i Collaussi, novament, va establir el resultat definitiu. Pozzo segueix sent l’únic tècnic que ha guanyat dos campionats mundials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario