El 1979, quan el FC Barcelona va aconseguir la seva primera Recopa a Basilea, es va dir que l’entitat blaugrana comptava amb la millor afecció del món, després que uns 30.000 seguidors del club es traslladessin a la ciutat suïssa per acompanyar l’equip en aquella històrica cita. Tanmateix, llavors va ser quan jo vaig començar a assistir de manera regular al Camp Nou (ho vaig fer durant la totalitat de la dècada dels 80) i vaig poder comprovar com els afeccionats del Barça gairebé mai animaven, només s’entusiasmaven quan l’equip es posava per davant al marcador i protestava qualsevol error dels seus futbolistes, sobretot quan es tractava de jugadors sense massa carisma entre els socis, com era el cas de Francisco José Carrasco.
Aquest darrer dissabte, després de la derrota del conjunt barcelonista en el derbi contra l’Espanyol jugat al Camp Nou, vam tenir dos exemples de la raó per la qual crec que la del Barça és una de les pitjors afeccions del món.
1. En l’actual Lliga el club català està aconseguint uns números espectaculars: només ha deixat de guanyar, en 24 jornades, cinc partits, dels qual n’ha empatat tres i n’ha perdut només dos; ha batut el rècord de punts d’una primera volta en la història del campionat, abans de l’empat a l’estadi del Betis portava una ratxa de deu victòries consecutives, en línies generals, i nou de seguides pel que fa als encontres jugats com a visitant; porta una mitjana anotadora sensacional i la seva porteria és la que ha encaixat menys gols. A més a més, durant algunes etapes del torneig, el grup de Pep Guardiola ha realitzat un futbol meravellós i admirat a tot el món. Malgrat tot, arran de caure contra l’Espanyol, ja se senten veus criticant els plantejaments del tècnic de Santpedor o alarmant-se perquè el Real Madrid és a set punts. Qui no hagués signat aquesta diferència abans d’iniciar-se la temporada ? .
2. Des de que Johan Cruyff va cometre, al meu parer i en el de molts altres, l’error de fer fora Andoni Zubizarreta del Barça el 1994, l’entitat blaugrana va tenir un enorme problema pel que fa a la porteria. Malgrat l’arribada d’excel·lents porters com Julen Lopetegi, Vítor Baia o Pepe Reina, la demarcació va ser durament discutida al Camp Nou durant mols anys, amb l’excepció de les dues primeres campanyes de Ruud Hesp. Aquell problema es va arreglar amb Víctor Valdés, un home que ha salvat multitud de punts al bloc barcelonista, que ha tingut el caràcter i la mentalitat idonis per ocupar una posició tan delicada i amb tanta pressió i que - no ho oblidem mai - va fer un partit extraordinari en la final de la Champions League, disputada a París, que el Barça li va guanyar a l’Arsenal. No obstant, les crítiques a Valdés al Camp Nou han estat freqüents i dissabte passat de nou els seguidors el van xiular després d’errar en un dels gols de l’Espanyol, quan el que hagués hagut de fer és animar un equip que es trobava en inferioritat numèrica i que necessitava remuntat el matx.
No hay comentarios:
Publicar un comentario