No he vist jugar mai l'Hongria dels anys 50 ni tampoc el Brasil dels dos primers títols mundials, el 1958 i el 1962, ni el Real Madrid pentacampío continental, entre 1956 i 1960, ni la Canarinha que es va fer amb el tricampionat de la Copa del Món el 1970. Només vaig poder observar de manera intermitent grans esquadres com l’Ajax tricampió de la Copa d’Europa, els anys 1971, 1972 i 1973, o l’Holanda de la mateixa època, la famosa Taronja Mecànica. En canvi si que vaig tenir l’oportunitat de seguir abastament extraordinaris conjunts com el Real Madrid de la Quinta del Buitre, el Milan d’Arrigo Sacchi o el FC Barcelona de Johan Cruyff, l’anomenat Dream Team. No obstant, malgrat aquests magnífics equips, molt probablement el millor grup de la història del futbol sigui l’actual Barça de Pep Guardiola (a la foto amb Messi), que en només tres anys ha conquistat tres Lligues, una Copa del Rei, dues Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, a més a més de desplegar un joc espectacular, vistós i ofensiu.
Les fases del campió de la Champions recentment finalitzada han estat les següents:
Una fase de grups una mica irregular
Tal com va succeir la temporada anterior, el Barça no va passar pel seu millor estat de forma durant part de la trajectòria de la fase de grups. Els homes de Guardiola només van poder guanyar-li els dos partits a un dèbil Panathinaicòs, mentre va cedir dos empats als estadis del FC Copenhaguen i del Rubin Kazan, que van originar certa inquietud. No obstant, finalment els catalans van ser primers de grup abans de disputar-se l’última jornada.
Vuitens de final: un Arsenal desconegut
Una vegada més Barça i Arsenal, per a molts experts els dos clubs que millor futbol practiquen a Europa, es van trobar a la Lliga de Campions, però en aquest cas l’únic que va intentar fer el joc habitual va ser el conjunt de Guardiola, doncs els d’Arsene Wenger van canviar radicalment el seu sistema per intentar sorprendre els rivals i certament ho van aconseguir a l’anada, jugada a l’Emirates Stadium, en la que va ser l’única derrota blaugrana en aquesta Champions. El Barça, però, va remuntar al Camp Nou, aixó si, amb moltes dificultats.
Quarts de final: un Xakhtar potser massa valent
Un club que sempre li havia ocasionat moltes complicacions al Barça de Guardiola, el Xakhtar Donetsk de Mircea Lucescu, li va jugar de forma oberta i força valenta a l’esquadra blaugrana, que va saber aprofitar-ho perfectament amb un doble triomf: 5 a 1 al Camp Nou i 0 a 1 a Ucraïna.
Semifinals: empatx de clàssics
Barcelona i Real Madrid van trobar-se quatre vegades en només 18 dies, en un partit de Lliga, la final de la Copa del Rei i els xocs de semifinals de la Lliga de Campions. Van ser quatre encontres gairebé inaguantables, plens de polèmiques arbitrals, joc dur, protestes, “tanganes” i declaracions explosives, amb el tècnic madridista José Mourinho, com no podia ser d’altra manera, com a gran protagonista. Pel que fa als dos partits de Champions, el Barça va vèncer 0 a 2 al Santiago Bernabéu, amb un meravellós Leo Messi, que va fer els dos gols del matx (el segon una autèntica obra d’art), mentre hi va haver igualada al Camp Nou (1-1).
Final: el millor equip del món
Com havia passat dos anys abans a l’estadi Olímpic de Roma, el Manchester United va ser superior al Barça durant els 10 primers minuts de partit, però com va succeir també a la capital italiana, el conjunt blaugrana es va fer ràpidament amb la possessió de la pilota i el control del matx i va ser molt millor que l’adversari, a qui al Nou estadi de Wembley va vèncer per 3 a 1. Pedro Rodríguez va avançar el grup blaugrana, Wayne Rooney va igualar, mentre que Messi, la gran estrella de la final, i David Villa van sentenciar. El Barcelona va guanyar la seva quarta Copa d’Europa a Londres, ciutat on va obtenir la primera corona ara fa 19 anys.
En aquesta novament triomfant Lliga de Campions (en els darrers sis anys l’entitat catalana ha assolit tres títols i ha jugat dues semifinals), Guardiola ha comptat com a alineació tipus amb Víctor Valdés, Dani Alves, Carles Puyol, Gerard Piqué, Eric Abidal, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Pedro, Messi i Villa. Altres homes fonamentals han estat Maxwell, Javier Mascherano i Seydou Keita. Aquesta ha estat la tercera Champions particular per a Guardiola (una com a jugador i dos com a tècnic), Valdés, Puyol, Piqué (la primera amb el Manchester United), Xavi, Iniesta i Messi.
Les fases del campió de la Champions recentment finalitzada han estat les següents:
Una fase de grups una mica irregular
Tal com va succeir la temporada anterior, el Barça no va passar pel seu millor estat de forma durant part de la trajectòria de la fase de grups. Els homes de Guardiola només van poder guanyar-li els dos partits a un dèbil Panathinaicòs, mentre va cedir dos empats als estadis del FC Copenhaguen i del Rubin Kazan, que van originar certa inquietud. No obstant, finalment els catalans van ser primers de grup abans de disputar-se l’última jornada.
Vuitens de final: un Arsenal desconegut
Una vegada més Barça i Arsenal, per a molts experts els dos clubs que millor futbol practiquen a Europa, es van trobar a la Lliga de Campions, però en aquest cas l’únic que va intentar fer el joc habitual va ser el conjunt de Guardiola, doncs els d’Arsene Wenger van canviar radicalment el seu sistema per intentar sorprendre els rivals i certament ho van aconseguir a l’anada, jugada a l’Emirates Stadium, en la que va ser l’única derrota blaugrana en aquesta Champions. El Barça, però, va remuntar al Camp Nou, aixó si, amb moltes dificultats.
Quarts de final: un Xakhtar potser massa valent
Un club que sempre li havia ocasionat moltes complicacions al Barça de Guardiola, el Xakhtar Donetsk de Mircea Lucescu, li va jugar de forma oberta i força valenta a l’esquadra blaugrana, que va saber aprofitar-ho perfectament amb un doble triomf: 5 a 1 al Camp Nou i 0 a 1 a Ucraïna.
Semifinals: empatx de clàssics
Barcelona i Real Madrid van trobar-se quatre vegades en només 18 dies, en un partit de Lliga, la final de la Copa del Rei i els xocs de semifinals de la Lliga de Campions. Van ser quatre encontres gairebé inaguantables, plens de polèmiques arbitrals, joc dur, protestes, “tanganes” i declaracions explosives, amb el tècnic madridista José Mourinho, com no podia ser d’altra manera, com a gran protagonista. Pel que fa als dos partits de Champions, el Barça va vèncer 0 a 2 al Santiago Bernabéu, amb un meravellós Leo Messi, que va fer els dos gols del matx (el segon una autèntica obra d’art), mentre hi va haver igualada al Camp Nou (1-1).
Final: el millor equip del món
Com havia passat dos anys abans a l’estadi Olímpic de Roma, el Manchester United va ser superior al Barça durant els 10 primers minuts de partit, però com va succeir també a la capital italiana, el conjunt blaugrana es va fer ràpidament amb la possessió de la pilota i el control del matx i va ser molt millor que l’adversari, a qui al Nou estadi de Wembley va vèncer per 3 a 1. Pedro Rodríguez va avançar el grup blaugrana, Wayne Rooney va igualar, mentre que Messi, la gran estrella de la final, i David Villa van sentenciar. El Barcelona va guanyar la seva quarta Copa d’Europa a Londres, ciutat on va obtenir la primera corona ara fa 19 anys.
En aquesta novament triomfant Lliga de Campions (en els darrers sis anys l’entitat catalana ha assolit tres títols i ha jugat dues semifinals), Guardiola ha comptat com a alineació tipus amb Víctor Valdés, Dani Alves, Carles Puyol, Gerard Piqué, Eric Abidal, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Pedro, Messi i Villa. Altres homes fonamentals han estat Maxwell, Javier Mascherano i Seydou Keita. Aquesta ha estat la tercera Champions particular per a Guardiola (una com a jugador i dos com a tècnic), Valdés, Puyol, Piqué (la primera amb el Manchester United), Xavi, Iniesta i Messi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario