La veritat és que em satisfà molt escriure aquest article sobre el conjunt d’Amsterdam, que acaba de guanyar la seva 30a Eredisie, competició que no aconseguia des de l’any 2004, quan Ronald Koeman n’era l’entrenador. Aquells que érem, durant el primer lustre dels 70, pre-adolescents o adolescents ens vam fer una mica d’aquell grandiós Ajax que va conquistar tres Copes d’Europa consecutives entre 1971 i 1973 i ens vam familiaritzar amb futbolistes com Wim Suurbier, Rud Krol, Johan Neesquens, Arnold Murhen, Arjen Haan, Johnny Rep, Piet Keizer o el gran Johan Cruyff.
Aquell Ajax va patir a partir de 1973 un èxode terrible i va transitar fins a la dècada dels 90 per una època molt irregular, malgrat passar per la societat ajacied jugadors de la qualitat de Marco van Basten, Frank Rijkaard, Danny Blind, el citat Koeman o Dennis Bergkamp, que tampoc van trigar massa temps, amb excepció de Blind, en abandonar Amsterdam.
Durant els 90, de la mà del tècnic Louis van Gaal, el club holandès va tenir un important renaixement, el qual li va permetre assolir la seva quarta Copa d’Europa, però molts homes d’aquell equip - Edwin Van der Sar, els germans Frank i Ronald de Boer, Michael Reiziger, Winston Bogarde, Clarence Seedorf, Edgar Davids, Jari Litmanen, Finidi George, Marc Overmars, Nwankwo Kanu o Patrick Kluivert - també van protagonitzar un enorme èxode, mentre els veterans Rijkaard i Blind van optar per la retirada.
Quan Koeman va deixar la banqueta de l’Amsterdam Arena el 2005 i va fitxar pel Benfica, l’Ajax va caure en una profunda crisi que ni tan sols va poder solucionar el mític Van Basten, que va arribar al lloc d’entrenador mitjançant el consell de tota una institució del club com és Cruyff. A més, molts experts van criticat els darrers anys que l’entitat holandesa hagués abandonat dues de les seves tradicions: apostar per la pedrera i utilitzar un sistema clarament ofensiu.
Tot semblava indicar que el PSV Eindhoven i el Twente, el campió de l’any passat, es jugarien el títol, creença que es va fer més sòlida quan l’Ajax va cessar el tècnic Martin Jol, que va ser substituït pel ja significat Frank de Boer (foto), amb escassa experiència com a entrenador, i va decidir traspassar al Liverpool l’uruguaià Luis Suárez, la seva gran estrella, en el mercat d’hivern. Tanmateix, el club ajacied ha realitzat una gran remuntada i ha conquistat el títol a l’última jornada, arran de vèncer a l’Amsterdam Arena el Twente, que una setmana abans l’havia superat a la final de la Copa.
Podríem dir que De Boer, amb una capacitat de lideratge que ja el va caracteritzar com a jugador, ha estat el gran artífex del títol, però no podem obviar la tasca de futbolistes com el porter i capità Maarten Stekelenburg, Gregory van der Wiel, André Ooijer, el català Oleguer Presas, Demy de Zeeuw, Siem de Jong, heroi de la darrera jornada, el serbi Miralem Sulejmani i el marroquí Mounir el Hamdaoui, sense oblidar la importància de Suárez fins el dia de la seva marxa.
Aquell Ajax va patir a partir de 1973 un èxode terrible i va transitar fins a la dècada dels 90 per una època molt irregular, malgrat passar per la societat ajacied jugadors de la qualitat de Marco van Basten, Frank Rijkaard, Danny Blind, el citat Koeman o Dennis Bergkamp, que tampoc van trigar massa temps, amb excepció de Blind, en abandonar Amsterdam.
Durant els 90, de la mà del tècnic Louis van Gaal, el club holandès va tenir un important renaixement, el qual li va permetre assolir la seva quarta Copa d’Europa, però molts homes d’aquell equip - Edwin Van der Sar, els germans Frank i Ronald de Boer, Michael Reiziger, Winston Bogarde, Clarence Seedorf, Edgar Davids, Jari Litmanen, Finidi George, Marc Overmars, Nwankwo Kanu o Patrick Kluivert - també van protagonitzar un enorme èxode, mentre els veterans Rijkaard i Blind van optar per la retirada.
Quan Koeman va deixar la banqueta de l’Amsterdam Arena el 2005 i va fitxar pel Benfica, l’Ajax va caure en una profunda crisi que ni tan sols va poder solucionar el mític Van Basten, que va arribar al lloc d’entrenador mitjançant el consell de tota una institució del club com és Cruyff. A més, molts experts van criticat els darrers anys que l’entitat holandesa hagués abandonat dues de les seves tradicions: apostar per la pedrera i utilitzar un sistema clarament ofensiu.
Tot semblava indicar que el PSV Eindhoven i el Twente, el campió de l’any passat, es jugarien el títol, creença que es va fer més sòlida quan l’Ajax va cessar el tècnic Martin Jol, que va ser substituït pel ja significat Frank de Boer (foto), amb escassa experiència com a entrenador, i va decidir traspassar al Liverpool l’uruguaià Luis Suárez, la seva gran estrella, en el mercat d’hivern. Tanmateix, el club ajacied ha realitzat una gran remuntada i ha conquistat el títol a l’última jornada, arran de vèncer a l’Amsterdam Arena el Twente, que una setmana abans l’havia superat a la final de la Copa.
Podríem dir que De Boer, amb una capacitat de lideratge que ja el va caracteritzar com a jugador, ha estat el gran artífex del títol, però no podem obviar la tasca de futbolistes com el porter i capità Maarten Stekelenburg, Gregory van der Wiel, André Ooijer, el català Oleguer Presas, Demy de Zeeuw, Siem de Jong, heroi de la darrera jornada, el serbi Miralem Sulejmani i el marroquí Mounir el Hamdaoui, sense oblidar la importància de Suárez fins el dia de la seva marxa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario