Quan el Milan, de la mà de l’actual entrenador del Chelsea Carlo Ancelotti, va obtenir el 2004 el seu 17è Scudetto, un any després de conquistar la seva sisena Copa d’Europa, poques persones podien esperar que els rossoneri entrarien en un important sotrac a nivell nacional (quant a l’internacional van obtenir la setena Copa d’Europa el 2007) i haurien d’esperar set anys en tornar a guanyar la Lliga italiana.
Una de les causes que es van esgrimir per explicar la crisi de l’entitat llombarda va ser la de l’excessiva veterania de la plantilla, però el cert és que aquesta temporada el Milan no ha tingut precisament un equip amb una mitjana d’edat massa jove, amb molts futbolistes que superen la trentena, en algun cas ampliament, com Abbiati, l’exblaugrana Zambrotta, Nesta, Gattuso (foto), Pirlo, el capità Ambrosini, l’exmadridista Seedorf o Inzaghi.
Segurament el Milan ha aprofitat, a més a més de la qualitat pròpia, el període convuls que va viure l’Inter a començaments de temporada, durant la curta etapa del tècnic espanyol Rafa Benìtez, substitut del triomfant José Mourinho; el fet que el Juventus, que tindrà força dificultats per arribar a Europa, segueixi sense reaccionar; la terrible irregularitat del Roma o la poca experiència d’esquadres com el ressorgit Nàpols, Udinese o Lazio.
Massimo Allegri, un entrenador fitxat del modest Càllar i en qui molts entreveuen un nou Arrigo Sacchi, ha estat un dels grans artífexs del títol, encara que el preparador haurà de millorar molt el rendiment de l’equip a Europa, doncs els llombards han estat incapaços de superar els vuitens de final de la Champions davant l’assequible Tottenham Hotspur. Allegri ha comptat, a més dels homes ja significats, amb futbolistes com Abate, Silva, Jankulovski, Flamini, Boateng, Bonera, Pato, l’exbarcelonista Ibrahimovic, l’exespanyolista Dídac, Van Bommel i Cassano, els tres darrers fitxats en el mercat d’hivern.
Una de les causes que es van esgrimir per explicar la crisi de l’entitat llombarda va ser la de l’excessiva veterania de la plantilla, però el cert és que aquesta temporada el Milan no ha tingut precisament un equip amb una mitjana d’edat massa jove, amb molts futbolistes que superen la trentena, en algun cas ampliament, com Abbiati, l’exblaugrana Zambrotta, Nesta, Gattuso (foto), Pirlo, el capità Ambrosini, l’exmadridista Seedorf o Inzaghi.
Segurament el Milan ha aprofitat, a més a més de la qualitat pròpia, el període convuls que va viure l’Inter a començaments de temporada, durant la curta etapa del tècnic espanyol Rafa Benìtez, substitut del triomfant José Mourinho; el fet que el Juventus, que tindrà força dificultats per arribar a Europa, segueixi sense reaccionar; la terrible irregularitat del Roma o la poca experiència d’esquadres com el ressorgit Nàpols, Udinese o Lazio.
Massimo Allegri, un entrenador fitxat del modest Càllar i en qui molts entreveuen un nou Arrigo Sacchi, ha estat un dels grans artífexs del títol, encara que el preparador haurà de millorar molt el rendiment de l’equip a Europa, doncs els llombards han estat incapaços de superar els vuitens de final de la Champions davant l’assequible Tottenham Hotspur. Allegri ha comptat, a més dels homes ja significats, amb futbolistes com Abate, Silva, Jankulovski, Flamini, Boateng, Bonera, Pato, l’exbarcelonista Ibrahimovic, l’exespanyolista Dídac, Van Bommel i Cassano, els tres darrers fitxats en el mercat d’hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario