La roda premsa de Pep Guardiola al Santiago Bernabéu. Evidentment m’agrada la gent educada, però de vegades no acabo de fiar-me d’aquestes persones que no tenen mai una mala paraula i que semblen perfectes. El tècnic de Santpedor va demostrar, durant la roda de premsa prèvia al partit d’anada de les semifinals de la Champions, que quan cal donar un “cop de puny sobre la taula” es fa i endavant.
Leo Messi. Pot estar més o menys encertat (l’any passat no va tenir massa fortuna a les semifinals de la Lliga de Campions contra l’Inter de Milà), però l’argentí sempre dóna la cara en els xocs decisius. Messi va demostrar en el matx d’anada de la Champions, en què va fer dos gols, perquè està considerat el millor futbolista del món.
Xavi Hernández. Crec que en aquests moments no es por dubtar que el “director d’orquestra” del Pep Team és el millor centrecampista del món, juntament amb el seu company Andrés Iniesta, i el més gran futbolista català de la història. Quatre grans partits del migcampista de Terrassa, sobretot pel que fa a l’anada de la Champions.
Un nou central anomenat Javier Mascherano (foto). Guardiola ha tingut els últims mesos multitud de problemes a la defensa: malaltia d’Eric Abidal, baixa forma de Gabi Milito i lesions de Carles Puyol, Maxwell i Adriano. Després de provar Sergio Busquets com a central, decisió de la que no va quedar totalment satisfet, l’entrenador català hi va situar “El Jefecito”, que ha donat un rendiment espectacular.
El retorn d’Eric Abidal. El defensa francès, que estava realitzant una excel·lent campanya, i el FC Barcelona van rebre un cop duríssim quan se li va diagnosticar un tumor a l’exjugador de l’Olympique de Lió. El retorn d’Abidal, durant els últims minuts del darrer clàssic, ha estat una extraordinària notícia.
Iker Casillas. Per molts cracks que fitxi Florentino Pérez - durant la seva primera etapa com a president Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo o David Beckham i en aquesta segona Kaká, Cristiano Ronaldo o Mesut Özil – el porter internacional acaba sent moltes vegades el millor jugador madridista. Les seves aturades a la final de la Copa del Rei i en els dos encontres de la Lliga de Campions han estat extraordinàries.
Cristiano Ronaldo decisiu a la Copa del Rei. Moltes vegades s’ha comentat que el portuguès era un magnífic futbolista, però que no responia en els moments importants. Doncs bé, el davanter lusità li va donar la Copa del Rei al seu equip amb un gran remat de cap a la pròrroga. Malauradament pels blancs, Ronaldo ha estat bastant apagat a l’eliminatòria de Champions.
La Masia. Guardiola ha utilitzat durant aquests quatre encontres nou homes de la pedrera: Víctor Valdés, Gerard Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Iniesta, Pedro Rodríguez, Messi i Sergi Roberto, que va jugar els darrers instants del matx d’anada de la Lliga de Campions. Pel contrari, el Real Madrid només ha alineat Casillas, Álvaro Arbeloa i, durant un curt lapse de temps a la pròrroga de la final copera, Esteban Granero.
El Camp Nou. Només un dels quatre clàssics, concretament el darrer, s’ha disputat a l’estadi del FC Barcelona i, malgrat les moltes polèmiques que han tingut lloc en el transcurs dels xocs anteriors, l’afecció del Camp Nou ha respost de manera admirable.
El quart clàssic. El primer dels clàssics, corresponent a la 32a jornada de Lliga, va ser un partit força gris; la final de la Copa del Rei va ser polèmica i amb contínues “tanganes”, mentre que la tàctica ultraconservadora de José Mourinho a l’anada de la Lliga de Campions va convertir el tercer matx en un duel bastant apagat fins a l’expulsió de Pepe. Pel contrari, el quart xoc ha estat un gran partit de futbol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario