La roda de premsa de José Mourinho després de l’anada de la Champions. Pots queixar-te alguna vegada si et sens perjudicat pels àrbitres o per altres temes, però Mourinho no ha cessat en els seus laments pràcticament des del dia que va arribar a Madrid. La roda de premsa efectuada després del primer matx de les semifinals de la Lliga de Campions va batre tots els rècords, fins el punt que ha estat sancionat per part de la UEFA.
Els plantejaments de Mourinho en els dos xocs del Santiago Bernabéu. Realment ningú acaba d’entendre, ni el mític Alfredo di Stefano, com l’entrenador portuguès va fer tàctiques tan conservadores en els dos clàssics jugats al Bernabéu, el de Lliga i el d’anada de Champions. Potser el problema ha estat aquest i no els àrbitres.
Florentino Pérez. En l’apartat del millor dels clàssics, quan em referia a la roda de premsa de Pep Guardiola, comentava que no acabo de fiar-me de la gent que no pronuncia mai una mala paraula i que sembla gairebé perfecta. Aquest és el cas del president madridista, que sembla trobar-se rere algunes informacions explosives, i no provades, de la premsa esportiva madrilenya, i que, com a màxima autoritat de la institució blanca, hauria d’haver aturat Mourinho.
Sandro Rosell. Potser és una mica exagerat posar en aquest article el president del FC Barcelona, però fa la sensació que, segurament per l’amistat que li uneix a Florentino, li faci una mica de por respondre de manera contundent als atacs que arriben de Madrid. No se fins a quin punt el dinar entre clubs, abans del darrer clàssic, era adient.
Cristiano Ronaldo a la Champions. El punta portuguès va trencar el seu malefici amb el Barça al fer-li el seu primer gol al club català en el primer dels clàssics, el corresponent al campionat de Lliga. Quatre dies més tard, amb una anotació a la pròrroga, li va donar la Copa del Rei al seu equip, però el lusità no ha estat massa encertat en els dos enfrontaments de la Lliga de Campions.
La primera part del Barça a la final de la Copa del Rei. El conjunt de Guardiola va realitzar a València uns primers 45 minuts força dolents i va tenir molta fortuna d’arribar al descans amb empat sense gols. Va fer la sensació que el Real Madrid va sortir molt més endollat i motivat a la gespa de Mestalla.
El joc dur blanc. Alguns jugadors del Real Madrid, pel que fa als tres primers clàssics, van actuar amb excessiva duresa. En aquest apartat destacaria concretament Álvaro Arbeloa, Marcelo, Pepe, Xabi Alonso i Emmanuel Adebayor.
El teatre. Jo sóc dels que penso que Pepe va tocar, i de forma contundent, Dani Alves en la jugada de l’expulsió del madridista, però el lateral brasiler, i també Sergio Busquets, de vegades semblen exagerar algunes caigudes (en cap cas es por dir el mateix de Pedro Rodríguez i David Villa, que van ser trepitjats brutalment per Marcelo i Arbeloa respectivament). El de Badia tampoc va estar gens afortunat en el seu més que possible insult al citat Marcelo.
Marca. El diari esportiu que més simpatitza amb Pérez (no va cessar en els seus atacs a l’expresident Ramón Calderón fins a la seva dimissió) no s’ha caracteritzat precisament per calmar els ànims.
Esport club. No m’agrada gens la ironia que han fet sobre els clàssics a TV3, en general, i al seu espai Esport club, en particular. Mourinho i Cristiano Ronaldo, per posar dos exemples, poden tenir els seus defectes, però crec que no es mereixen tant de sarcasme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario