Juny de 1993: el Real Madrid, aleshores dirigit per Benito Floro, supera el Saragossa per 2 a 0, amb gols de Butragueño i Lasa, i obté la seva 17a Copa, sis dies més tard d’haver perdut la segona de les Lligues que va deixar escapar a l’estadi Heliodoro Rodríguez de Santa Cruz de Tenerife. Pocs esperaven que el conjunt blanc hauria d’esperar 18 anys en conquistar de nou el torneig.
Durant aquests darrers 18 anys, l’entitat madridista ha disputat dues finals: la primera va ser la del centenari de la institució, quan la Federació Espanyola va decidir que el partit és jugués el mateix dia en què la societat complia 100 anys d’existència i a l’estadi Santiago Bernabéu. Tot estava preparat perquè el Madrid celebrés una efemèride tan important aconseguint el títol, però el Deportivo, que llavors es trobava en una de les seves èpoques daurades, va destrossar la festa blanca i es va endur la seva segona Copa del Rei.
La segona final va tenir lloc només dos anys després, quan el Madrid galàctic perseguia un triplet que va acabar en res. Precisament, la crisi madridista es va iniciar en aquell partit que es va disputar a l’estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, quan el Saragossa va sorprendre els blancs i va guanyar el matx a la pròrroga. En poques setmanes, l’equip que llavors entrenava Carlos Queiroz, va quedar també eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions, davant el Mònaco, s’ensorraria a la Lliga i iniciaria una profunda crisi.
En altres temporades d’aquest llarg període, de vegades el Madrid ha semblat menysprear, o almenys no donar-li una gran importància, a la Copa del Rei, amb sonades eliminacions davant equips de categories inferiors com l’Alavés, el Toledo, el Real Unión o l’any passat l’Alcorcón. Curiosament, una vegada han recuperat el títol en l’actual exercici, fa la sensació que ara es tracti per a ells d’un campionat d’enorme importància i prestigi.
Aviat es va poder observar que José Mourinho en cap moment consideraria la Copa del Rei un torneig menor, principalment perquè el Madrid necessitava com fos obtenir un títol aquesta temporada i tant la Lliga, sobretot arran dels 5 a 0 al Camp Nou, com la Champions League semblaven molt més complicats que el popularment anomenat torneig del KO. D’aquesta manera, el conjunt madridista va superar amb solvència eliminatòries de gran dificultat contra l’Atlético de Madrid, en quarts de final, i el Sevilla, en semifinals.
A la final, que va tenir com a escenari l’estadi de Mestalla de València, el Madrid va ser força millor que el FC Barcelona durant el primer temps, encara que aquesta superioritat blanca no es va veure reflectida al marcador. Pel contrari, el club català va jugar bastant més bé a la segona meitat, però els de Guardiola tampoc van poder variar el resultat. A la primera part de la pròrroga, Cristiano Ronaldo (foto), al rematar de cap un gran centre de Di María, li va donar el títol al grup de Mourinho.
El tècnic portuguès ha comptat com a onze tipus amb Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Alonso, Di María, Özil, Ronaldo i Benzema. Altres homes bàsics han estat Arbeloa, Albiol i Diarra.
Durant aquests darrers 18 anys, l’entitat madridista ha disputat dues finals: la primera va ser la del centenari de la institució, quan la Federació Espanyola va decidir que el partit és jugués el mateix dia en què la societat complia 100 anys d’existència i a l’estadi Santiago Bernabéu. Tot estava preparat perquè el Madrid celebrés una efemèride tan important aconseguint el títol, però el Deportivo, que llavors es trobava en una de les seves èpoques daurades, va destrossar la festa blanca i es va endur la seva segona Copa del Rei.
La segona final va tenir lloc només dos anys després, quan el Madrid galàctic perseguia un triplet que va acabar en res. Precisament, la crisi madridista es va iniciar en aquell partit que es va disputar a l’estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, quan el Saragossa va sorprendre els blancs i va guanyar el matx a la pròrroga. En poques setmanes, l’equip que llavors entrenava Carlos Queiroz, va quedar també eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions, davant el Mònaco, s’ensorraria a la Lliga i iniciaria una profunda crisi.
En altres temporades d’aquest llarg període, de vegades el Madrid ha semblat menysprear, o almenys no donar-li una gran importància, a la Copa del Rei, amb sonades eliminacions davant equips de categories inferiors com l’Alavés, el Toledo, el Real Unión o l’any passat l’Alcorcón. Curiosament, una vegada han recuperat el títol en l’actual exercici, fa la sensació que ara es tracti per a ells d’un campionat d’enorme importància i prestigi.
Aviat es va poder observar que José Mourinho en cap moment consideraria la Copa del Rei un torneig menor, principalment perquè el Madrid necessitava com fos obtenir un títol aquesta temporada i tant la Lliga, sobretot arran dels 5 a 0 al Camp Nou, com la Champions League semblaven molt més complicats que el popularment anomenat torneig del KO. D’aquesta manera, el conjunt madridista va superar amb solvència eliminatòries de gran dificultat contra l’Atlético de Madrid, en quarts de final, i el Sevilla, en semifinals.
A la final, que va tenir com a escenari l’estadi de Mestalla de València, el Madrid va ser força millor que el FC Barcelona durant el primer temps, encara que aquesta superioritat blanca no es va veure reflectida al marcador. Pel contrari, el club català va jugar bastant més bé a la segona meitat, però els de Guardiola tampoc van poder variar el resultat. A la primera part de la pròrroga, Cristiano Ronaldo (foto), al rematar de cap un gran centre de Di María, li va donar el títol al grup de Mourinho.
El tècnic portuguès ha comptat com a onze tipus amb Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Alonso, Di María, Özil, Ronaldo i Benzema. Altres homes bàsics han estat Arbeloa, Albiol i Diarra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario