He de reconèixer que són vàries les coses que no
m’agraden de Luis Enrique Martínez, malgrat que el tècnic asturià, des de que va
arribar a la banqueta del Camp Nou l’estiu de 2014, ja ha conquistat 2
campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Lliga de
Campions, 1 Supercopa d’Europa i 1 Mundial de Clubs.
Per exemple, no estic massa d’acord en aspectes com un
futbol de vegades massa directe, un menor control de l’esfèric del què era
habitual els anys anteriors, la pèrdua de protagonisme del centre del camp,
fiar en moltes ocasions l’èxit del partit al trident ofensiu format per Leo
Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva o el fet de comptar escassament amb els
jugadors de la Masia.
Tanmateix, a diferència d’allò que opina un munt de
gent, si que estic bastant d’acord amb les rotacions que efectua l’entrenador
de Gijón, si bé és cert que potser no realitzaria tants canvis d’un partit a un
altre ni tampoc donaria descans a futbolistes importants abans de xocs de
seleccions, com ha passat en l’última jornada.
Ara fa dos anys, Luis Enrique ja va ser molt criticat
per portar a terme un gran número de rotacions durant una primera meitat de
temporada força irregular, però més tard, en el transcurs de la segona part de
l’exercici, aquell més decisiu, i fonamentalment gràcies a una gran forma física dels seus
futbolistes, el Barça va acabar assolint el triplet Lliga / Copa del Rei /
Champions.
Pel contrari, la temporada anterior, l’equip blaugrana va realitzar fins el març una campanya extraordinària, en uns mesos en què el preparador asturià va fer molt poques rotacions, perquè ni Aleix Vidal ni tampoc Arda Turan van poder jugar fins el gener i perquè Luis Enrique no confiava en molts dels teòrics suplents. A l’abril, la majoria de futbolistes van arribar exhausts i aquell fet va provocar que la Lliga, després d’una enorme avantatge, no es pogués obtenir fins a la darrera jornada i que el Barça fos eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario