Fa uns dies, per primer cop en la història en partit
oficial, es van enfrontar, en encontre corresponent a la Champions League,
Borussia Mönchenglabdach (BMG) i FC Barcelona. Llavors, vaig aprofitar
l’avinentesa per realitzar un article per parlar de la gran època del BMG,
concretament la de la dècada dels 70 del segle passat, i en el qual, per
exemple, em referia a l’entrenador alemany Hennes Weisweiler, que va formar
aquella gran esquadra i que posteriorment va tenir una curta i amarga etapa al
Camp Nou.
Quan l’entrenador holandès Marinus Michels, després de
quatre anys a l’entitat catalana, va decidir deixar el Barça (després hi
tornaria i hi romandria dos anys més), el llavors president de la institució
barcelonista, Agustí Montal, va optar per Weisweiler com a substitut, que
acabava de conquistar el doblet Bundesliga / Copa de la UEFA amb el BMG.
En un principi, Weisweiler va motivar expectatives
força positives, doncs va confiar força amb joves de la pedrera, com els
centrals Antonio Olmo i Miquel Corominas, el centrecampista José Vicente
Sánchez o el davanter Paco Fortes, però els ànims es van refredar notòriament
quan es va poder observar que la relació entre el preparador alemany i Johan
Cruyff, la gran estrella d’aquell Barça, no era la més idònia.
El moment de màxima polèmica va arribar en un matx al
Sánchez Pizjuán davant el Sevilla: Cruyff estava realitzant un partit molt
gris, fet que era bastant habitual en aquella època quan el Barça jugava fora
de casa, i Weisweiler va decidir substituir el geni holandès. Com era de
suposar, el davanter neerlandès no s’ho va prendre gens bé i va obligar Montal
a elegir entre ell o l’entrenador.
Com era d’esperar, Montal va optar per la continuïtat
del futbolista i va cessar el tècnic, que va ser substituït pel preparador
càntabre Laureano Ruiz, un home de la casa i de confiança de Cruyff que va
realitzar un interinatge d’uns mesos fins el retorn de Michels.
A la foto, Hennes Weisweiler franquejat per Johan Cruyff i Johan
Neeskens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario