La setmana passada es van complir 20 anys de l’extraordinari
gol de Ronaldo Nazário da Lima a l’estadi de San Lázaro de Santiago de
Compostel·la. El davanter brasiler es va fer amb l’esfèric molt a prop de la
línia divisòria del centre del camp, va driblar un munt de jugadors rivals i va
aconseguir un gol antològic, que va donar la volta al món.
Aprofitant aquesta efemèride, en aquest article vull
recordar l’única i meravellosa campanya de Ronaldo al Camp Nou, jo crec que la
millor de l’atacant brasiler en tota la seva trajectòria futbolística, fins i
tot superior a la primera de les que va viure amb el Real Madrid, on hi
romandre des de l’any 2002 al 2005.
Després d’estar present al Mundial dels Estats Units
l’any 1994, en què Brasil va conquistar la seva quarta corona sense que el jove
davanter, llavors amb només 17 anys, jugués cap minut, Ronaldo va deixar el
Cruzeiro per fitxar pel PSV Eindhoven, el mateix club en què havia jugat
Romário da Souza, que va ser la gran estrella d’aquella Copa del Món en terres
nord-americanes.
Com també va fer Romário, Ronaldo va fitxar pel FC
Barcelona, concretament l’any 1996, després de participar als Jocs Olímpics
d’Atlanta, en què va aconseguir la medalla de bronze. El brasiler, que
aleshores es va convertir en el fitxatge més car de la història, va realitzar
amb el conjunt barcelonista un magnífic exercici, guanyant tant el trofeu
Pichichi com la Bota d’Or. A part de l’anotació de Santiago, el davanter va
realitzar altres gols espectaculars, com els dos marcats davant el València i un enfront el Deportivo, tots tres al Camp Nou.
Tanmateix, malgrat el rendiment estel·lar de
l’estrella sud-americana, el Barça no va poder assolir el campionat de Lliga,
que va conquistar el pràctic Real Madrid de Fabio Capello. En canvi, l’equip
que va dirigir aquella temporada Bobby Robson, que havia tingut la
complicadíssima missió de substituir un mite com Johan Cruyff a la banqueta del
Camp Nou en un clima molt tens i enrarit, si va guanyar la Supercopa d’Espanya,
la Copa del Rei i la Recopa, aquesta gràcies a un únic gol de penal de Ronaldo
a Rotterdam contra el París Saint Germain.
Una vegada finalitzada aquella temporada, es van
portar a terme unes rocambolesques, increïbles i surrealistes negociacions
entre el president i vicepresident barcelonistes, respectivament Josep Lluís
Núñez i Joan Gaspart; directius de
l’Inter de Milà i els tres peculiars
representants de Ronaldo. Poques hores més tard d’anunciar-se la renovació del
brasiler per l’entitat catalana, el jugador va acabar fitxant pel club italià,
batent una nova marca mundial pel que fa a traspassos.
De la carrera posterior de l’astre brasiler, molt
marcada per les lesions, sobretot en la seva època a l’Inter, on hi va romandre
cinc temprades, cal significar el Mundial de l’any 2002, organitzat per Corea
del Sud i el Japó, en què Brasil es va convertir en pentacampiona i Ronaldo,
que va formar un espectacular trident ofensiu amb Ronaldinho de Assis i Rivaldo
Borba, en va ser la gran figura i màxim anotador del certamen, marcant els dos
gols de la final enfront Alemanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario