Guillermo Amor va ser, juntament amb Luis Milla i
Jordi Roura, el primer jugador que Johan Cruyff va ascendir del filial, encara
que, com el gironí, i a diferència del centrecampista aragonès, va compaginar
la primera temporada entre el primer equip i el llavors Barça Atlètic.
Una vegada ja establert a primera divisió, el
migcampista de Benidorm va jugar amb assiduïtat, va mostrar una gran
regularitat, va destacar de cara al gol i va presentar una important fusió
entre tècnica i força, fet que el va convertit en un futbolista molt complet.
Una de les grans decepcions del futbolista alacantí va
ser quan, en el darrer encontre de la fase semifinal de la Copa d’Europa 1991 /
1992, va veure una targeta groga davant el Benfica al Camp Nou, que li va
impedir disputar unes setmanes més tard la final contra el Sampdoria a l’estadi
londinenc de Wembley.
L’any 1999, després de 12 temporades al primer equip
del FC Barcelona, Amor va abandonar l’entitat barcelonista amb un sensacional
palmarès format per 6 Lligues, 3 Copes del Rei (va marcar contra el Real Madrid
en la històrica final de la primera d’elles), 4 Supercopes d’Espanya, 1 Copa
d’Europa, 2 Recopes i 2 Supercopes d’Europa.
Posteriorment va actuar al Fiorentina, el Vila-real i
el Livingston. Com a tècnic, ha estat coordinador del futbol base blaugrana i
es va proclamar campió de Nova Zelanda i d’Oceania amb l’Aukland.
No hay comentarios:
Publicar un comentario