Fa molts anys que segueixo el FC Barcelona, equip del
qual mai he estat soci, però de qui he sigut sempre un fervent i apassionat seguidor,
d’aquells a qui, quan era infant, adolescent i jove, li costava sopar i dormir
després d’una important derrota i que, per exemple, a causa dels nervis, no ha
estat mai capaç d’aguantar sencera una final de la Copa d’Europa o de la Lliga
de Campions que han acabat amb victòria blaugrana.
Durant tot aquest temps no hi comprès l’actitud de
molts socis i seguidors barcelonistes, sobretot aquells que ocupen llocs de
tribuna i entre els quals es troben els últims directius de la institució, amb
els darrers presidents, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, al capdavant.
Abans de l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta del
Camp Nou, i deixant de banda èpoques remotes com l’equip de les Cinc Copes,
entrenat per Ferdinand Daucik, i el bloc dirigit per Helenio Herrera, tots dos
a la dècada dels 50 del segle XX, el Barça va ser un club perdedor, victimista
i molt fràgil mentalment parlant. Recordo una Lliga, la de la campanya 1971 / 1972,
perduda arran d’una ensopegada a l’estadi Arcángel de Còrdova; una altra, la
temporada 1981 / 1982, quan es portava un avantatge de cinc punts, en una època
en què la victòria només en valia dos, a manca de cinc jornades per al final
del campionat i una trista derrota en una final de la Copa d’Europa, l’any 1986,
a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, quan tot estava a favor.
Per exemple, abans de Cruyff, el conjunt blaugrana havia
guanyat 10 Lligues i cap Copa d’Europa, mentre que després del pas del tècnic
holandès, l’entitat barcelonista compta al seu palmarès amb 24 Lligues i cinc
Copes d’Europa. Malgrat això, des d’alguns sectors del Camp Nou, i no són pocs,
hi ha una important animadversió a tot allò que tingui a veure amb Cruyff, Pep
Guardiola, qui millor ha fet evolucionar la filosofia que va instaurar
l’holandès al club, i el Dream Team en general.
L’últim capítol el tenim en l’homenatge que es va
realitzar el cap de setmana passat a l’inoblidable Barça que fa 25 anys va
conquistar la Copa d’Europa a l’antic estadi londinenc de Wembley, el que,
entre d’altres, integraven mites com Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman, el
significat Guardiola, José Mari Bakero, Michael Laudrup o Hristo Stoitxkov. Ha
fet la sensació que la directiva presidida per Bartomeu ha organitzat l’acte
amb desgana, per obligació i sense portar a terme la difusió i publicitat
necessàries, fet que potser es va traduir en l’escassa assistència que hi va
haver al Camp Nou.
Tampoc acabo d’entendre el comportament de la
directiva barcelonista si es té en compte que la Copa d’Europa de fa 25 anys es
va assolir amb Josep Lluís Núñez de president, una figura molt reivindicada per
les últimes juntes; Carles Rexach de segon entrenador, un home que treballa
actualment per a l’entitat, i Zubizarreta de porter, director tècnic tant de
Rosell com de Bartomeu.
A la foto, alguns integrants del Dream Team amb una
rèplica de la Copa d’Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario