La gimnàstica rítmica espanyola era, durant els
decennis dels 70 i 80 del passat segle, una de les principals potències
mundials, potser només per darrere de l’antiga Unió Soviètica (URSS) i Bulgària,
però l’especialitat va trigar força anys en assolir la condició d’olímpica.
Abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, havien destacat
gimnastes com Marta Cantón o Marta Bobo, que no van poder aconseguir la medalla
olímpica, com si va fer el 1992 l’alacantina Carolina Pascual, que va conquistar
la plata, per darrere de la ucraïnesa Alexandra Timoixenko, representant de
l’equip comunitari que formaven les exrepúbliques de la URSS.
Tanmateix, es van haver d’esperar quatre anys més,
fins a les Olimpíades d’Atlanta, perquè Espanya aconseguís el seu gran èxit: la
medalla d’Or per equips a la capital de l’estat nord-americà de Georgia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario