Johan Cruyff era un home que sovint oferia sorpreses
en les seves alineacions i la de la final de Wembley va ser la inclusió en
l’onze titular de Julio Salinas en detriment de Txiki Begiristáin.
L’atacant basc, un davanter centre clàssic reconvertit
en extrem per Cruyff, com també havia fet amb Gary Lineker, era un d’aquests futbolistes
capaç del millor, amb jugades inversemblants que acabaven en gol, i també del
pitjor, com errar ocasions claríssimes sol davant el porter. A Londres va
mostrar la primera d’aquestes característiques, quan va estar a punt de batre
Gianluca Pagliuca en una acció increïble.
Salinas, que en la final de la Copa d’Europa de 1992
va ser substituït per Jon Andoni Goikoetxea, va perdre molt de protagonisme
arran del fitxatge de Romário de Souza
l’estiu de 1993, deixant el FC Barcelona després del desastre d’Atenes l’any
1994, partit que no va disputar. El biscaí va guanyar amb la samarreta
blaugrana 4 Lligues, 1 Copa del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa i
1 Supercopa d’Europa.
Julio, que va fitxar l’any 1988 procedent, com Eusebio
Sacristán, de l’Atlético de Madrid, va jugar més tard al Deportivo, l’Alavés i el
Yokohama Marinos japonès. Una vegada retirat, ha exercit de tertulià a la ràdio
i la televisió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario