Per començar aquest article,
vull deixar clar que Leo Messi em sembla un futbolista molt superior a
Cristiano Ronaldo. En els més de 40 anys que segueixo el món del futbol, en els quals he pogut veure les evolucions de
mites com Franz Beckenbauer, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona, Michel
Platini, Ronaldo da Lima, Zinedine Zidane o Ronaldinho de Assis, entre
d’altres, mai he vist un jugador tan extraordinari com el davanter argentí del
FC Barcelona, sobretot en allò que es refereix a regularitat, constància i
continuïtat en què el de Rosario ha portat a terme les seves genialitats.
En canvi, Cristiano és un home
que, a diferència de Leo, no pot tenir la consideració d’excepcional, tot i que
indubtablement passarà a la història com un dels millors 10 futbolistes de tots
els temps. El davanter del Real Madrid ha basat molt del seu èxit en una
potència espectacular, encara que amb el pas dels anys l’ha anat perdent, i,
sobretot, per ser un rematador meravellós, sense oblidar que el portuguès, que
ja compta amb 32 anys, s’ha cuidat sempre molt bé.
Tanmateix, no entenc aquest
menyspreu que Ronaldo rep des de Catalunya (en canvi crec que Messi sempre ha
rebut un bon tracte de la premsa madrilenya). Es comenta moltes vegades, des
dels mitjans de comunicació de Barcelona, que l’atacant madridista no mereix
tenir només una Pilota d’Or menys que Messi, que segurament a finals d’aquest
any 2017 seran les mateixes, és a dir cinc. També es diu, per exemple, que el
portuguès va guanyar el premi de l’any 2013 perquè el llavors president de la
FIFA, Joseph Blatter, va allargar el termini de votació perquè es fes amb el triomf,
o que l’any passat el va obtenir malgrat jugar molt malament la final de la
Lliga de Campions, que va conquistar el Real Madrid, o lesionar-se en els
primers instants de la final de l’Eurocopa, que va assolir Portugal.
Recordo que hi va haver un temps
en què Ronaldo normalment fallava en els partits importants i decisius, quan
era un d’aquests jugadors dels quals es deia que s’amagava en el moment de la
veritat, circumstància en què també es van veure involucrats al seu dia altres
extraordinaris futbolistes com Michael Laudrup, Thierry Henry, Michael Ballack
o Arjen Robben. Tanmateix, els últims anys això ha canviat radicalment i el
davanter de Madeira els darrers temps ha estat clau per classificar en una
repesca Portugal per al Mundial de Brasil 2014, en l’eliminatòria de quarts de
final de la Champions League 2015 / 2016 contra el Wolfsburg, en portar la
selecció lusitana als quarts de final de l’Eurocopa de França 2016 i molt
especialment aquesta temporada a la Lliga de Campions, en la ronda de quarts de
final davant el Bayern de Munic, en l’eliminatòria de semifinals enfront
l’Atlético de Madrid i en la final de Cardiff contra el Juventus.
Per la seva part, Messi ha
realitzat un camí invers: va ser un futbolista decisiu en la Lliga de Campions,
amb els exemples de les finals contra el Manchester United els anys 2009 i
2011, en què va marcar en totes dues, amb especial record de la segona, quan va
fer, en línies generals, un magnífic encontre, digne d’oferir-se a les
acadèmies de futbol. No obstant, Leo, des del matx d’anada de les semifinals del
torneig de la campanya 2014 / 2015, en què va fer un autèntic recital contra el
Bayern al Camp Nou, no ha estat clau en la competició europea, amb grans
decepcions l’any passat davant l’Atlético, en quarts de final, i aquesta
temporada enfront el París Saint Germain, en vuitens de final, i el Juventus,
en quarts de final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario