Personalment, penso que el Real Madrid del segon
lustre de la dècada dels 80 del passat segle, el popularment conegut com el de
la Quinta del Buitre, és un dels equips que millor futbol ha realitzat en la
història d’aquest esport.
Aquell conjunt blanc, que va tenir com a entrenadors
Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack i que va comptar amb futbolistes
com Buyo, els veterans Camacho i Juanito, Chendo, Tendillo, Maceda, Gallego,
Schuster, Jankovic, Gordillo, Valdano, el golejador Hugo Sánchez o els cinc
integrants de la Quinta, Sanchis, Michel, Martín Vázquez, Pardeza i Butragueño,
va guanyar cinc Lligues, totes elles de forma consecutiva, a més d’una Copa del
Rei, una Supercopa d’Espanya i dues Copes de la UEFA, però sempre se li va
resistir la Copa d’Europa, de la qual ni tan sols va poder ser-ne
finalista.
Varis van ser els factors que van privar aquell
històric bloc d’assolir el trofeu: en primer lloc, certa ansietat per obtenir
una competició que l’entitat no guanyava des de l’any 1966, i que no
aconseguiria fins l’any 1998; en segon lloc, l’obsessió del llavors president
Ramón Mendoza, que es va marcar com a gran objectiu reconquistar el torneig, i,
finalment en tercer lloc, potser a aquell grup li mancava certa solidesa mental
en els partits fonamentals al continent europeu.
El Bayern de Munic, el sorprenent PSV Eindhoven, l’AC
Milan, en dues ocasions, i l’Spartak de Moscou, ja en plena decadència
d’aquella generació, van deixar fora el Real Madrid d’Europa, sent molt
significatiu l’enfrontament davant els italians en les semifinals de la
temporada 1988 / 1989, en què l’esquadra llombarda va golejar i humiliar
l’equip entrenat per l’holandès Beenhacker.
En l’encontre d’anada, jugat al Santiago Bernabéu, hi
va haver empat a un gol, amb anotacions de Sánchez i Van Basten, però el xoc de
tornada, disputat a San Siro, va ser un autèntic festival del conjunt que
dirigia Arrigo Sacchi, que va guanyar per un contundent 5 a 0, marcant el futur
tècnic madridista Ancelotti, Rijkaard, Gullit, Van Basten i Donadoni.
Posteriorment, els milanistes es proclamarien campions després de vèncer per 4 a 0 l’Steaua de Bucarest, a l’estadi Camp Nou de Barcelona, que per primer cop organitzava una final de la Copa d’Europa.
Posteriorment, els milanistes es proclamarien campions després de vèncer per 4 a 0 l’Steaua de Bucarest, a l’estadi Camp Nou de Barcelona, que per primer cop organitzava una final de la Copa d’Europa.
A la foto, Baresi (dreta) i Gallego se saluden abans
del partit de San Siro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario