martes, 7 de mayo de 2019

LA TRAJECTÒRIA DE XAVI HERNÁNDEZ (1): LA LLARGA ÈPOCA COM A SECUNDARI














El passat dijous, Xavi Hernández, el millor futbolista català de la història, i molt probablement també de l’estat espanyol, va anunciar la seva retirada per, seguidament, començar la carrera d’entrenador, que espero en algun moment recali en el primer equip del FC Barcelona.

En aquest bloc, em referiré a les diferents etapes que Xavi, el jugador que més partits oficials ha disputat amb el Barça, ha tingut al llarg de la seva carrera, començant per l'extensa trajectòria entre els anys 1998 i 2008, tota una dècada.

Després de proclamar-se amb Espanya campió del món a Nigèria com a juvenil, en un històric grup en que també s’hi trobaven Iker Casillas i el seu company al Barça Gabri Garcia, Xavi va ascendir al primer equip blaugrana de la mà de l’entrenador Louis van Gaal, que també va fer debutar Víctor Valdés, Carles Puyol, Andrés Iniesta  o el mateix Gabri, tasca la qual crec que no s’ha agraït prou al tècnic neerlandès.

Després de guanyar la Lliga en la temporada inicial a primera divisió, al centrecampista de Terrassa li va tocar viure la fosca, horrible i molt negativa època de Joan Gaspart com a president, quan es tractava d’un futbolista secundari, que arriscava molt poc en les passades i que comptava amb la fama de ser un home amb escàs caràcter, malgrat que ja era titular indiscutible com a blaugrana i un fix a la selecció absoluta espanyola, amb la qual va jugar l’Eurocopa de Portugal, l’any 2004, i els Mundials de Corea del Sud i el Japó, l’any 2002, i d’Alemanya, l’any 2006.

La dimissió de Gaspart, la posterior victòria en les eleccions presidencials de Joan Laporta i les arribades del preparador holandès Frank Rijkaard i l’estrella brasilera Ronaldinho de Assis, que van canviar radicalment el club, no van transformar la mentalitat del migcampista català, malgrat que va poder engrandir el seu palmarès amb altres dos campionats de Lliga, dues Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, encara que una greu lesió li va impedir jugar-ne la final a l’estadi Saint – Denis de París.

No hay comentarios: