Josep Maria Bartomeu i directiva
El president, com el seu antecessor al càrrec Sandro
Rosell, tenia una intenció clara d’acabar, almenys en part, amb el llegat de
Johan Cruyff al Camp Nou, sobretot per la seva animadversió a Joan Laporta,
l’home que, com a màxim mandatari del club, el va cessar al seu dia com a
principal responsable de la secció de Bàsquet.
No obstant, i arran de la mort de Cruyff, sembla ser
que Bartomeu va realitzar un gir important, en un període en què va començar a mantenir
unes bones relacions amb la família del mite holandès, de manera especial amb
el seu fill Jordi, fins el punt que la junta directiva va decidir posar el nom
de l’holandès al terreny de joc de la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan
Despí.
Tanmateix, el president és un home profundament
conservador, a qui el risc li produeix un gran vertigen i que demana resultats
immediats, tot i que aspectes com els fitxatges del brasiler Arthur Melo i el
neerlandès Frenkie de Jong, l’interès pel també holandès Matthijs de Ligt o la
renovació del jove del filial Ricky Puig poden indicar un important canvi de
rumb i un retorn a les essències, encara que, com afirmen els rumors, insistir
de nou en la contractació d’Antoine Griezmann o en una hipotètica tornada al
Camp Nou de Neymar da Silva podrien suposar errors històrics.
Direcció tècnica
Aviat farà un any que Robert Fernández, destituït per
Bartomeu, va deixar de ser el secretari tècnic barcelonista, però el
castellonenc no va ser, ni molt menys, l’únic culpable del desgavell de l’estiu
de 2017, després de la marxa de Neymar al París Saint – Germain (PSG).
El cap de Robert era llavors Pep Segura, actual
mànager general de l’entitat catalana. Mai he acabat d’entendre quins mèrits ha
fet el d’Olesa de Montserrat per ostentar al club un càrrec tan important i decisiu,
doncs mai s’havia mostrat com un gran defensor de la filosofia i l’ADN Barça,
tal com ho demostren alguns dels fitxatges que va avalar: Yerry Mina, André
Gomes, Paulinho Ferreira o Arturo Vidal.
Entrenador
Ernesto Valverde (foto) no enganya ningú, doncs mai
s’ha mostrat com un apassionat de la idea que va instaurar Cruyff, que va ser
dos anys el seu tècnic i a penes li va donar oportunitats. Tanmateix, esperava
que fos un home més valent, menys conservador, que no abandonés de forma tan
exagerada conceptes com la possessió de l’esfèric o el control del joc i, pel
fet que procedia d’una institució com l’Athletic Club de Bilbao, que a penes comptés
amb els joves de la Masia.
Hem de tenir en compte, a més a més, que si el que li
cal ara al club es tornar a les arrels i portar a terme una important reconversió
al vestidor, l’home adient per ocupar la banqueta del Camp Nou no seria Valverde,
qui molt probablement, i malgrat que pugui aconseguir dos doblets Lliga / Copa
del Rei en dues temporades, deixi de ser l’entrenador blaugrana el pròxim 30 de
juny, tot i haver renovat el seu contracte fa uns mesos.
Tothom sembla estar d’acord, defensors i detractors de
l’entrenador extremeny, que la Champions League li ha vingut una mica gran.
Plantilla
Quan ja fa set anys Pep Guardiola va anunciar la seva
marxa del Barça, amb la metàfora que s’havia de descordar el cinturó, era
evident que el vestidor ja demanava algun tipus de revisió, per petita que
aquesta fos, però mai es va portar a terme i ara ja es presenta com una
urgència la renovació del planter, que tampoc crec que hagués de tenir el
caràcter d’una gran revolució.
La veritat és que no s’entén perquè homes puntals de
l’equip, les anomenades vaques sagrades, com Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio
Busquets o Luis Suárez, no compten amb cap competència clara a la plantilla (en
el cas de Leo Messi, senzillament no existeix) i és evident, tal com ha fet per
fi l’argentí aquesta temporada, que els tres futbolistes catalans i el davanter
uruguaià haurien de descansar amb freqüència i entrar més sovint en les
rotacions, sent un cas molt clar el del centrecampista de Badia del Vallès, que
ha jugat un dels seus pitjors exercicis des de que va arribar al primer equip
barcelonista.
El pròxim estiu, podrien abandonar el club català
futbolistes importants com Samuel Umtiti, Ivan Rakitic, que va tenir
l’ocurrència de fotografiar-se a la Feria d’Abril de Sevilla després del
desastre de Liverpool, o Philippe Coutinho, la gran decepció d’aquesta campanya
i, no ho oblidem, el futbolista més car de la història del Barça i el segon de
tots els temps en línies generals, només per darrere del de Neymar pel PSG.
No hay comentarios:
Publicar un comentario