BARÇA: LA NOVA DESFETA EUROPEA

Ni vull fer-me el pesat, ni tinc la intenció de repetir-me ni tampoc m’agradaria fer llenya de l’arbre caigut, però la davallada que va patir el FC Barcelona a Anfield contra el Liverpool, a la tornada de les semifinals de la Champions League, es veia venir.

Ernesto Valverde estava jugant amb foc des de feia temps i, personalment, i malgrat les victòries, en alguns casos molt clares, a mi no em va agradar el Barça en el matx de tornada de les semifinals de la Copa del Rei davant el Real Madrid al Santiago Bernabéu, malgrat guanyar el bloc blaugrana per un inapel·lable 0 a 3; tampoc em va semblar un bon partit el de l’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions enfront el Manchester United, tot i que, per primer cop a la història, el club català va aconseguir vèncer a Old Trafford, i no crec que el conjunt barcelonista fes, ni molt menys, un bon futbol en el matx d’anada de les semifinals de la Champions amb el Liverpool, a pesar del contundent triomf per 3 a 0 al Camp Nou.

Com ja va fer Luis Enrique Martínez en els seus tres anys a la banqueta barcelonista, sobretot pel que fa a la seva última temporada, Valverde ha anat allunyant-se cada vegada més de la filosofia que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a finals de la dècada dels 80 del passat segle. En aquest exercici, i per exemple en els ja citats enfrontaments contra Real Madrid, Manchester United i Liverpool, el Barça va cedir en un munt d’ocasions la possessió de la pilota al rival, va defensar-se molt enrere, va actuar amb les línies molt separades, va abusar de les passades llargues i del joc vertical, a penes va pressionar i va deixar de controlar la situació en moltes fases.

Tanmateix, el grup barcelonista va ser en tots aquests casos molt superior a les dues àrees, a la pròpia per les providencials intervencions del porter Marc – André ter Stegen i l’excel·lent moment de forma de Gerard Piqué, Clement Lenglet i Jordi Alba, i a la contrària, gràcies als gols de Luis Suárez i sobretot a un descomunal Leo Messi, que, com ha fet en tantes i tantes ocasions, va marcar la diferència.

Ara ha tingut lloc aquesta nova desfeta europea, en què el Liverpool ha destrossat el Barça a Anfield (4 – 0), amb el record encara de la gran ensopegada de l’any passat, quan el Roma va aixecar un 4 a 1 del Camp Nou i va golejar els catalans a l’estadi Olímpic de la capital italiana (3 – 0), i quan tampoc s’han esvaït totalment les davallades de fa dos anys al Parc del Prínceps davant el París Saint – Germain (4 – 0), que els de Luis Enrique van remuntar amb un espectacular 6 a 1 al Camp Nou, i al Juventus Stadium (3 – 0), quan la Vecchia Signora va ser molt superior a l’equip blaugrana. En resum, quatre sortides a la Champions en què el Barça no ha marcat cap gol i n’ha rebut 14.

S’ha d’especificar que la derrota a Anfield va tenir lloc malgrat que el grup de Jürgen Klopp va jugar sense els lesionats Roberto Firmino i Mohamed Salah, que seria l’equivalent a que el Barça ho fes sense Messi i Suárez, i que el passat cap de setmana els seus futbolistes no van poder descansar, a diferència dels blaugranes, doncs s’estan disputant la premier League amb el Manchester City de Pep Guardiola, quan el bloc de Valverde ja fa bastants dies que va assolir la Lliga espanyola.  

Les pròximes setmanes, el club, el president Josep Maria Bartomeu, la seva junta directiva i la direcció tècnica han de decidir quin Barça volen, el que tant vam gaudir amb Cruyff, algunes fases de Frank Rijkaard i Guardiola o el que han transformat els dos últims entrenadors de l’entitat. En el cas que desitgin el primer, i algunes dades, com els fitxatges d’Arthur Melo i Frenkie de Jong o la renovació del jove del filial Ricky Puig en són símptomes, sembla evident que Valverde no és el preparador idoni per portar l’equip, doncs, si bé és veritat que el tècnic extremeny té moltes virtuts, tot i que gestionar un vestidor sempre és senzill quan les vaques sagrades, utilitzant l’argot de Cruyff, semblen jugar per decret i no tenen cap company que els hi faci ombra, és un home que no creu amb l’ADN Barça i de proves n’hi ha un  munt.

Serà l’hora de ser valents, com ho van ser el president Joan Laporta i el director tècnic Txiki Begiristáin l’estiu de l’any 2008, quan, per substituir Rijkaard, van decidir optar per un inexpert Guardiola, que havia dirigit el filial blaugrana a tercera divisió. Si depengués de mi, ho tindria clar a l’hora d’elegir el nou entrenador: Xavi Hernández.

A la foto, els jugadors del Liverpool després d’un dels quatre gols que li van marcar al Barça.