40 ANYS DE BASILEA

Avui 16 de maig es compleixen 40 anys de la primera Recopa del FC Barcelona, que, en una històrica nit a la ciutat suïssa de Basilea, a l’estadi Sankt Jakob Park, va vèncer en una trepidant final el conjunt germànic del Fortuna de Düsseldorf (4 – 3).

El FC Barcelona transitava per la primera temporada de presidència de Josep Lluís Núñez, de les 22 que va dirigir la institució catalana, i no va ser precisament una campanya fàcil i senzilla, doncs el bloc blaugrana no va superar el cinquè lloc en una Lliga molt decebedora i va ser eliminat als vuitens de final de la Copa del Rei, torneig del qual n’era el vigent campió i que va originar la destitució de l’entrenador francès Lucien Müller i l’ascens des del Barça Atlètic de Joaquim Rifé. 

Tanmateix, el rendiment del conjunt blaugrana a la llavors segona competició continental de clubs va ser extraordinari i, després d’eliminar el Xakhtar Donetsk, en una històrica i inoblidable eliminatòria l’Anderlecht, vigent campió del torneig; l’Ipswich Town, entrenat per un jove Bobby Robson, i el Beveren, esquadra en que hi destacava el porter Pfaff, el Barça es va plantar en la gran final.

Encara recordo el munt d’afeccionats que es van traslladar, sobretot per carretera i en tren, a la localitat helvètica, en què els seguidors barcelonistes van tenyir l’estadi Sankt Jakob amb els colors de la bandera blaugrana i els de la senyera. Per a aquells, especialment els més joves, que no entenguin tanta passió, s’ha de comentar que llavors, a finals de la dècada dels 70, la Recopa tenia un enorme valor i es tractava d’una competició que van assolir llegendaris clubs com l’Atlético de Madrid, el Bayern de Munic, el Milan, el Chelsea, l’Anderlecht,  el València, el Juventus, l'Ajax, el Saragossa o el Manchester United, entre moltes altres entitats.

El matx va començar molt bé per al Barça, que als quatre minuts es va avançar amb un gol de Sánchez, després d’una gran assistència de Rexach, però Allofs va anivellar aviat el marcador, que es va moure de nou quan el capità Asensi, aprofitant una gran jugada d’un joveníssim Carrasco i minuts més tard que Rexach fallés un penal comès al davanter alcoià, va posar el grup de Rifé un altre cop amb avantatge, encara que ràpidament Seel va situar l’empat a dos, resultat amb què es va arribar al final d’una frenètica primera part.

Després d’un segon temps, pel contrari, molt apagat, avorrit i insuls, la pròrroga va tornar a ser electritzant: Rexach i el golejador austríac Krankl, arran d’una altra gran acció de Carrasco, que només amb 19 anys va ser la gran estrella del matx,  semblava que sentenciaven la final, però de nou Seel va retallar diferències i el Barça va haver de patir fins el final.

Rifé, en aquella històrica nit, va alinear: Artola, Zuviría, Migueli, Costas, Albadalejo, Neeskens, Sánchez, Asensi, Rexach, Krankl i Carrasco, entrant des de la banqueta De la Cruz i Martínez.

A la foto, el capità Asensi amb el trofeu.