Fa uns dies, el Girona FC, després de dos anys
històrics en la màxima categoria, va descendir a segona divisió, arran d’una
final de campionat de Lliga tan sorprenent com decebedor.
Diferents aspectes han provocat el descens del club
català, que només ha guanyat tres partits en tot el campionat a Montilivi, on
no va aconseguir cap victòria durant pràcticament mig any de competició. Les
causes les podem trobar en el poc ajut que ha tingut per part del Manchester
City, malgrat la signatura d’un conveni de col·laboració amb el club anglès;
les greus lesions de dos titulars indiscutibles la campanya anterior, com són
els casos de Mojica i Aday, o dependre massa dels gols del veterà davanter
uruguaià Stuani.
Tanmateix, i malgrat que jo en aquest bloc vaig
aplaudir la decisió presa per la directiva presidida per Delfí Geli i el
director tècnic Quique Cárcel, és possible que el principal motiu de la desfeta
del club gironí hagi estat l’elecció com a entrenador d’Eusebio Sacristán
(foto).
Considero un bon tècnic el preparador castellà, un
dels històrics integrants del Dream Team de Johan Cruyff (va provocar la falta
de Wembley que Ronald Koeman va executar per donar la primera Copa d’Europa al
FC Barcelona), i la seva tasca al Barça B i la Real Sociedad, malgrat ser
cessat tant al Mini Estadi com a Anoeta, va ser força positiva, però es tracta
d’un home diametralment oposat al seu antecessor a la banqueta de Montilivi,
Pablo Machín, a qui tampoc li han anat bé les coses aquesta temporada, ja que
va ser destituït al Sevilla FC.
Malgrat tot, ha estat bé mentre ha durat, tenint en
compte que els blanc-i-vermells han vençut dues vegades el Real Madrid, una a
Montilivi i una altra al Santiago Bernabéu; han aconseguit aquesta temporada
eliminar l’Atlético de Madrid a la Copa del Rei, va obtenir a principis
d’exercici un meritori empat al Camp Nou davant el FC Barcelona o ha guanyat
dues vegades el RCD Espanyol a Cornellà – el Prat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario