En la temporada que celebra el seu centenari (és
estrany que trigués tant en fundar-se la institució llevantina), el València CF
ha tornat a classificar-se per disputar la Champions League, després de repetir
el quart lloc del campionat de Lliga, que ja havia assolit fa un any; ha estat
present a les semifinals de l’Europa League, competició a la qual va arribar
arran de l’eliminació a la fase de grups del principal torneig continental de
clubs, i ha conquistat la Copa del Rei.
Pocs esperaven aquest èxit final quan el València va
començar molt malament l’exercici que acaba de finalitzar. Tanmateix, malgrat
que l’equip de Marcelino García Toral (foto) va ocupar llocs molt baixos de la
classificació, molt a prop de la zona de descens, i no va poder superar la
primera fase de la Lliga de Campions, en què va quedar enquadrat en un grup
molt complicat, la directiva i l’exigent afecció valencianistes, cosa estranya
en aquest club, van mantenir la confiança en l’entrenador asturià.
Finalment, la paciència ha donat els seus fruits i el
conjunt de Mestalla ha acabat realitzant una temporada històrica, rubricada amb
aquest títol de la Copa del Rei, el vuitè de la seva història i guanyat onze
anys més tard del seu últim èxit, que datava de l’any 2008. El València, molt
més motivat i il·lusionat que el rival, va batre en la final, disputada a
l’estadi Benito Villamarín de Sevilla, un trencat FC Barcelona, encara sota les
seqüeles del desastre d’Anfield.
Fitxa tècnica
Entrenador: Marcelino García.
Capità: Parejo.
Estrella: Parejo.
Jugador més destacat de la temporada: Guedes.
Revelació: Soler.
Altres jugadors clau: Garay, Gayà i Rodrigo.
Onze tipus: Neto, Piccini, Garay, Paulista, Gayà,
Soler, Parejo, Kondogbia, Guedes, Rodrigo i Mina.
Altres futbolistes importants: Domènech, Wass,
Diakhaby, Roncaglia, Lato, Coquelin,
Torres, Txerixev, Sobrino i Gameiro.
El millor: una campanya molt completa.
El pitjor: a penes tenir opcions a les semifinals de
la Lliga Europa contra l’Arsenal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario