Josep Lluís Núñez, des de que va ser elegit president del FC Barcelona el 1978 fins a l’arribada de Johan Cruyff com a entrenador el 1988, va fitxar alguns dels millors futbolistes del món (Hansi Krankl, Allan Simonsen, Bernd Schuster, Diego Armando Maradona o Gary Lineker) i del futbol espanyol (Francisco Javier Urruti, José Ramón Alexanko, Julio Alberto Moreno, Víctor Muñoz, Periko Alonso, Marcos Alonso, Enrique Castro Quini, Àngel Pichi Alonso...). No obstant, durant aquella dècada el Barça només va guanyar una Lliga i no va poder assolir mai la Copa d’Europa.
L’any 2000, Florentino Pérez va ser elegit president del Real Madrid, es va dedicar a fitxar una estrella rera l’altra (galàctics) i van anar arribant al Santiago Bernabéu futbolistes de la qualitat de Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo i David Beckham (foto). Tanmateix, quan el tècnic Vicente del Bosque i jugadors d’equip, com Fernando Hierro, Claude Makelélé o Fernando Morientes, van abandonar el club, el conjunt blanc va entrar en una profunda crisi que va obligar Pérez a dimitir el 2006.
L’últim exemple el tenim en el Chelsea de Roman Abramóvitx. El magnat rus va fitxar el 2004 l’entrenador que acabava d’obtenir la Champions League amb el Porto, José Mourinho, al qual li ha proporcionat grans futbolistes com Peter Cech, Ricardo Carvalho, Ashley Cole, Mickael Essien, Didier Drogba, Michael Ballack o Andrei Xevtxenko. És veritat que els londinencs han guanyat dues vegades la Premer League (abans els blues només havien obtingut un campionat de Lliga en tota la seva història), però el gran somni d’Abramóvitx, la Lliga de Campions, s’està escapant any rere any i el club anglès ni tan sols ha pogut disputar la gran final del torneig.
Per sort, i a diferència d’altre sectors, els diners no ho són tot en el món del futbol, on encara fets com els sentiments continuen sent decisius, com bé ho demostra l’exemple del Liverpool.
L’any 2000, Florentino Pérez va ser elegit president del Real Madrid, es va dedicar a fitxar una estrella rera l’altra (galàctics) i van anar arribant al Santiago Bernabéu futbolistes de la qualitat de Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo i David Beckham (foto). Tanmateix, quan el tècnic Vicente del Bosque i jugadors d’equip, com Fernando Hierro, Claude Makelélé o Fernando Morientes, van abandonar el club, el conjunt blanc va entrar en una profunda crisi que va obligar Pérez a dimitir el 2006.
L’últim exemple el tenim en el Chelsea de Roman Abramóvitx. El magnat rus va fitxar el 2004 l’entrenador que acabava d’obtenir la Champions League amb el Porto, José Mourinho, al qual li ha proporcionat grans futbolistes com Peter Cech, Ricardo Carvalho, Ashley Cole, Mickael Essien, Didier Drogba, Michael Ballack o Andrei Xevtxenko. És veritat que els londinencs han guanyat dues vegades la Premer League (abans els blues només havien obtingut un campionat de Lliga en tota la seva història), però el gran somni d’Abramóvitx, la Lliga de Campions, s’està escapant any rere any i el club anglès ni tan sols ha pogut disputar la gran final del torneig.
Per sort, i a diferència d’altre sectors, els diners no ho són tot en el món del futbol, on encara fets com els sentiments continuen sent decisius, com bé ho demostra l’exemple del Liverpool.
No hay comentarios:
Publicar un comentario