El Barça de les 5 Copes de Fernando Daucik, en la primera meitat dels anys 50, tenia una gran estrella: l’hongarès Laszlo Kubala. Poc després, el club català va arribar a un acord amb la figura argentina Alfredo di Stefano (a la foto amb Ferenc Puskas), però el Real Madrid va intentar per tots els mitjans impedir l’arribada del sud-americà al llavors estadi blaugrana de les Corts. La dictadura franquista, de clara ideologia esportiva molt blanca, va decidir una solució salomònica: que Di Stefano jugués un any al Barça i un altre al Madrid i així successivament. L’entitat catalana es va negar a acceptar aquella curiosa i sorprenent decisió i l’afer va marcar sens dubte la història.
El 1955, el diari esportiu francès l’Équipe, amb la col·laboració de Santiago Bernabéu, president del Real Madrid, va decidir fundar la Copa d’Europa, en el primer intent de crear un torneig que enfrontés a la totalitat dels campions de Lliga del continent. Anteriorment es disputava, entre altres campionats sub-continentals, la Copa Llatina, que jugaven els campions d’Espanya, França, Itàlia i Portugal i la qual van guanyar en dues ocasions tant el Madrid com el Barça.
El Real Madrid va ser l’indiscutible protagonista de la primera etapa de la Copa d’Europa al proclamar-se campió de les cinc primeres edicions. L’Stade de Reims el 1956, el Fiorentina el 1957, el Milan el 1958, de nou l’equip de Reims el 1959 i l’Eintracht de Frankfurt el 1960 van anar caient successivament davant el poder del conjunt blanc, que en algunes ocasions va demostrar un ofici extraordinari per aixecar partits molt compromesos, com en la primera edició de 1956, i en altres va dominar amb un superioritat espectacular, com en la final de 1960.
En el pentacampíó madridista - que va comptar amb els entrenadors Juan Villalonga (1956 i 1957), el mateix home que va portar la selecció espanyola al triomf en l’Eurocopa de 1964; Luis Carniglia (1958 i 1959) i Miguel Muñoz (1960), qui més tard guanyaria també l’edició de 1966 - hi brillaven futbolistes com Marquitos Alonso, José Emilio Santamaría, Héctor Rial, Francisco Gento, Puskas i evidentment Di Stefano. Qué hauria succeït si l’argenti hagués fitxat pel Barça ?
Entrenadors: Juan Villalonga, Luis Carniglia i Miguel Muñoz.
Un onze: Alonso, Marquitos, Santamaría, Santisteban, Mateos, Rial, Del Sol, Puskas, Kopa, Di Stefano i Gento.
El més positiu: cinc Copes d'Europa consecutives, rècord encara vigent / la qualitat de futbolistes com Di Stefano, Rial, Puskas o Gento / la final de 1960 davant l'Eintracht.
El més negatiu: el polèmic fitxatge de Di Stefano / que passessin tres entrenadors en només cinc anys / l'equip no va ser tan regular a la Lliga espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario