Durant bona part de la dècada dels 90 i els inicis de l’actual decenni, el Celtic va estar a l’ombra del Glasgow Rangers, que va encadenar una gran quantitat de títols consecutius davant la impotència del club catòlic. La situació va començar a canviar amb dos homes clau: el tècnic Martin O’Neill i el golejador suec Henrik Larsson.
El Celtic va acabar amb la supremacia dels seus eterns rivals protestants i fins i tot va disputar, el 2003, la final de la Copa de la UEFA a Sevilla, la qual van perdre a la pròrroga contra el Porto de José Mourinho, que només un any més tard es va proclamar campió de la Champions League a Gelserkirchen.
Les marxes de Larsson al Barça el 2004, per convertir-se en suplent de luxe de Samuel Eto’o, i d'O’Neill, actual entrenador de l’Aston Villa, un any després, van portar la incertesa al Celtic Park i el nou preparador, el mític Gordon Strachan, un dels millors futbolistes de la història del futbol escocès, va tenir un debut força decebedor amb l’eliminació a la segona prèvia de la Champions davant el modest club eslovac de l’Artmedia.
No obstant, els blanc-i-verds van reaccionar i han obtingut les dues últimes Lligues, la d’aquesta temporada pràcticament passejant-se des de la primera jornada fins el dia que van aconseguir el títol de manera matemàtica. En el conjunt d’Strachan hi destaquen jugadors com el búlgar Petrov, el japonès Nakamura (foto) o l’holandès Vanegoor of Hasselink.
No hay comentarios:
Publicar un comentario