Ahir 29 de maig es van complir 25 anys del fitxatge de Diego Armando Maradona pel FC Barcelona. Es va tractar d’una operació llarga, complexa i espectacular, la qual va batre tots els registres econòmics de l’època.
El pas de Maradona pel Camp Nou, de dues temporades concretament, va tenir aspectes força positius, però també d’altres de molt negatius, els quals queden exposats a continuació:
Aspectes positius
Una arribada il·lusionant
Josep Lluís Núñez portava quatre temporades presidint el club, i malgrat haver aconseguit una Copa del Rei i dues Recopes, el seu gran objectiu, conquistar la Lliga, encara no s’havia assolit, amb la gran decepció d’haver-se perdut l’últim campionat de manera increïble. Maradona era llavors ja considerat per a molts experts el millor futbolista del món, i juntament amb l’astre argentí, van arribar també Urbano Ortega, Julio Alberto Moreno, Periko Alonso, Marcos Alonso i Àngel Pichi Alonso, que completaven una extraordinària plantilla on ja hi eren Francisco Javier Urruti, José Vicente Sánchez, Migueli, José Ramón Alexanko, Bernd Schuster, Víctor Muñoz, Esteban Vigo, Francisco José Carrasco o Enrique Castro Quini, entre d’altres. Les expectatives, per tant, eren molt altes.
L’arribada de César Luis Menotti
Udo Lattek, el prestigiós entrenador alemany que sempre quedarà associat a la Lliga perduda de la temporada 1981/1982, no desitjava el fitxatge de Maradona, però va haver d’acceptar les exigències de Núñez, que abans havia imposat Schuster a Laszlo Kubala i posteriorment faria el mateix amb Salva Garcia i Raúl Amarilla amb Terry Venables. La destitució de Lattek a meitat de la campanya 1982/1983 va motivar la contractació com a substitut de l’argentí Menotti, l’home que va portar el seu país al títol mundial de 1978. Evidentment, el fitxatge del seu compatriota beneficiava Maradona, que va poder gaudir de més confiança i llibertat al terreny de joc ... i fora d'ell.
Dos títols davant l’etern rival
El Barça va tornar a perdre la Lliga, entre d’altres motius per l’hepatitis de Maradona, de la qual ja en parlaré, però va acabar la temporada brillantment i en un gran estat d’eufòria, aconseguint guanyar la Copa del Rei i la Copa de la Lliga, tots dos títols a més conquistats davant el Real Madrid, en un període en què la “madriditis” de l’entitat catalana era notable. Maradona va fer una gran final de Copa del Rei a l’estadi de la Romareda de Saragossa, encara què el gran heroi en va ser el seu íntim amic Marcos, que va fer el gol de la victòria amb un espectacular remat de cap al minut 90. L’argentí si que va ser el gran protagonista en la final de l'efímera Copa de la Lliga, marcant un gol fantàstic i històric en el matx d’anada disputat al Santiago Bernabéu.
Aspectes negatius
L’hepatitis
Malgrat unes primeres friccions entre Núñez i Maradona i un campionat de Lliga força irregular, la primera temporada va començar bastant bé i el crack argentí va meravellar amb les seves jugades i amb gols espectaculars com el que li va fer a l’Estrella Roja a Belgrad, en partit de la Recopa. No obstant, poc després d’una victòria al Santiago Bernabéu, on el concurs del Pelusa va ser decisiu, Maradona va emmalaltir d’hepatitis. La veritat és que llavors una maledicció semblava perseguir les estrelles blaugranes d’aquella època perquè durant la temporada 1980/1981 va ser segrestat Quini i una més tard Schuster va caure greument lesionat a San Mamés, arran d’una dura entrada del central de l'Athletic Andoni Goikoetxea. Maradona va estar alguns mesos apartat dels terrenys de joc i la seva absència, com ja he exposat, va ser decisiva en el fet que el Barça fallés de nou en l’objectiu de conquistar la Lliga.
La lesió
Després dels dos títols guanyats la temporada 1982/1983, l’eufòria a l’entitat catalana era immensa i ningú dubtava que la consecució de la Lliga 1983/1984 estava pràcticament assegurada... si no succeïa res. Però de nou va arribar un fet desgraciat i aquest va ser la greu lesió de Maradona en un Barça – Athletic disputat al Camp Nou. Jo em trobava aquella nit de dissabte a l’estadi del FC Barcelona i l’entrada que li va fer a l'argentí Goikoetxea, el mateix home que dos anys abans havia provocat la lesió de Schuster, va ser terrible. A més a més la falta es va produir en una jugada sense cap tipus de perill i, per tant, l’acció del defensa basc em va semblar, i em segueix semblant, totalment absurda i inexplicable. El cert és que Maradona de nou es va perdre alguns mesos de competició i una altra vegada la seva prolongada absència seria clau perquè el Barça tornés a fracassar en el torneig de la regularitat.
La final de la Copa del Rei 1983/1984
El Barça esperava salvar la temporada amb el segon títol consecutiu de la Copa del Rei, però en una horrorosa i soporífera final a l’estadi Santiago Bernabéu davant l’Athletic de Bilbao de Javier Clemente, autèntic malson de Maradona i Menotti, el club blaugrana va caure per un gol d’Endika en els primers minuts del matx. El pitjor de tot, però, no va ser la derrota, sinó el que va succeir després del partit: el migcampista navarrès Miguel Sola, que havia estat suplent aquella nit, va sortir de la banqueta per fer-li un gest despectiu a Maradona i aquest s'hi va tornar amb una agressió. A partir d’aquell moment es va formar una tremenda tangana amb Migueli, Paco Clos i, no podia ser d’una altra manera, Goikoetxea com a altres tristos protagonistes de l’afer. Aquell partit va ser el darrer del Pelusa com a blaugrana, doncs seguidament, després d’enfrontar-se greument a Núñez, fitxaria pel Nàpols.
El pas de Maradona pel Camp Nou, de dues temporades concretament, va tenir aspectes força positius, però també d’altres de molt negatius, els quals queden exposats a continuació:
Aspectes positius
Una arribada il·lusionant
Josep Lluís Núñez portava quatre temporades presidint el club, i malgrat haver aconseguit una Copa del Rei i dues Recopes, el seu gran objectiu, conquistar la Lliga, encara no s’havia assolit, amb la gran decepció d’haver-se perdut l’últim campionat de manera increïble. Maradona era llavors ja considerat per a molts experts el millor futbolista del món, i juntament amb l’astre argentí, van arribar també Urbano Ortega, Julio Alberto Moreno, Periko Alonso, Marcos Alonso i Àngel Pichi Alonso, que completaven una extraordinària plantilla on ja hi eren Francisco Javier Urruti, José Vicente Sánchez, Migueli, José Ramón Alexanko, Bernd Schuster, Víctor Muñoz, Esteban Vigo, Francisco José Carrasco o Enrique Castro Quini, entre d’altres. Les expectatives, per tant, eren molt altes.
L’arribada de César Luis Menotti
Udo Lattek, el prestigiós entrenador alemany que sempre quedarà associat a la Lliga perduda de la temporada 1981/1982, no desitjava el fitxatge de Maradona, però va haver d’acceptar les exigències de Núñez, que abans havia imposat Schuster a Laszlo Kubala i posteriorment faria el mateix amb Salva Garcia i Raúl Amarilla amb Terry Venables. La destitució de Lattek a meitat de la campanya 1982/1983 va motivar la contractació com a substitut de l’argentí Menotti, l’home que va portar el seu país al títol mundial de 1978. Evidentment, el fitxatge del seu compatriota beneficiava Maradona, que va poder gaudir de més confiança i llibertat al terreny de joc ... i fora d'ell.
Dos títols davant l’etern rival
El Barça va tornar a perdre la Lliga, entre d’altres motius per l’hepatitis de Maradona, de la qual ja en parlaré, però va acabar la temporada brillantment i en un gran estat d’eufòria, aconseguint guanyar la Copa del Rei i la Copa de la Lliga, tots dos títols a més conquistats davant el Real Madrid, en un període en què la “madriditis” de l’entitat catalana era notable. Maradona va fer una gran final de Copa del Rei a l’estadi de la Romareda de Saragossa, encara què el gran heroi en va ser el seu íntim amic Marcos, que va fer el gol de la victòria amb un espectacular remat de cap al minut 90. L’argentí si que va ser el gran protagonista en la final de l'efímera Copa de la Lliga, marcant un gol fantàstic i històric en el matx d’anada disputat al Santiago Bernabéu.
Aspectes negatius
L’hepatitis
Malgrat unes primeres friccions entre Núñez i Maradona i un campionat de Lliga força irregular, la primera temporada va començar bastant bé i el crack argentí va meravellar amb les seves jugades i amb gols espectaculars com el que li va fer a l’Estrella Roja a Belgrad, en partit de la Recopa. No obstant, poc després d’una victòria al Santiago Bernabéu, on el concurs del Pelusa va ser decisiu, Maradona va emmalaltir d’hepatitis. La veritat és que llavors una maledicció semblava perseguir les estrelles blaugranes d’aquella època perquè durant la temporada 1980/1981 va ser segrestat Quini i una més tard Schuster va caure greument lesionat a San Mamés, arran d’una dura entrada del central de l'Athletic Andoni Goikoetxea. Maradona va estar alguns mesos apartat dels terrenys de joc i la seva absència, com ja he exposat, va ser decisiva en el fet que el Barça fallés de nou en l’objectiu de conquistar la Lliga.
La lesió
Després dels dos títols guanyats la temporada 1982/1983, l’eufòria a l’entitat catalana era immensa i ningú dubtava que la consecució de la Lliga 1983/1984 estava pràcticament assegurada... si no succeïa res. Però de nou va arribar un fet desgraciat i aquest va ser la greu lesió de Maradona en un Barça – Athletic disputat al Camp Nou. Jo em trobava aquella nit de dissabte a l’estadi del FC Barcelona i l’entrada que li va fer a l'argentí Goikoetxea, el mateix home que dos anys abans havia provocat la lesió de Schuster, va ser terrible. A més a més la falta es va produir en una jugada sense cap tipus de perill i, per tant, l’acció del defensa basc em va semblar, i em segueix semblant, totalment absurda i inexplicable. El cert és que Maradona de nou es va perdre alguns mesos de competició i una altra vegada la seva prolongada absència seria clau perquè el Barça tornés a fracassar en el torneig de la regularitat.
La final de la Copa del Rei 1983/1984
El Barça esperava salvar la temporada amb el segon títol consecutiu de la Copa del Rei, però en una horrorosa i soporífera final a l’estadi Santiago Bernabéu davant l’Athletic de Bilbao de Javier Clemente, autèntic malson de Maradona i Menotti, el club blaugrana va caure per un gol d’Endika en els primers minuts del matx. El pitjor de tot, però, no va ser la derrota, sinó el que va succeir després del partit: el migcampista navarrès Miguel Sola, que havia estat suplent aquella nit, va sortir de la banqueta per fer-li un gest despectiu a Maradona i aquest s'hi va tornar amb una agressió. A partir d’aquell moment es va formar una tremenda tangana amb Migueli, Paco Clos i, no podia ser d’una altra manera, Goikoetxea com a altres tristos protagonistes de l’afer. Aquell partit va ser el darrer del Pelusa com a blaugrana, doncs seguidament, després d’enfrontar-se greument a Núñez, fitxaria pel Nàpols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario