Abans de la Copa del Món de 1974, Holanda només havia disputat un Mundial en tota la seva història, el de França 1938, on havia passat pràcticament desapercebuda. Tot seria molt diferent en el torneig que es va organitzar a Alemanya (llavors Alemanya Occidental).
L’auge del futbol holandès es va iniciar en primer lloc a nivell de clubs quan el Feyenoord va conquistar la Copa d’Europa el 1970 i l’Ajax va marcar una era inoblidable en el mateix torneig durant 1971, 1972 i 1973 (havia estat finalista el 1969). El moment de la selecció, però, no trigaria en arribar.
Durant el campionat mundial de 1974, Holanda, dirigida per Marinus Michels i capitanejada per Johan Cruyff, llavors tots dos membres del FC Barcelona, va realitzar un joc espectacular, ofensiu i brillant, conegut com a futbol total, que li va valer al combinat neerlandès l’apel·latiu de Taronja Mecànica, en un període en què el mític film d’Stanley Kubrick es trobava de plena actualitat.
Fins a la final, només Suècia va poder plantar cara al conjunt de Michels, al treure un empat en un partit de la primera fase. Uruguai, Bulgària, Argentina, Alemanya Oriental i Brasil, que era el vigent campió mundial, no van tenir cap opció davant el poder que van exhibir els jugadors holandesos, que van tenir en Cruyff un líder extraordinari.
El combinat neerlandès va jugar la final, que va tenir lloc al majestuós estadi Olímpic de Munic, contra la selecció local que, malgrat tenir sensacionals futbolistes com Maier, Beckenbauer, Vogts, Breitner, Bonhoff, Höness, Heynckes o Müller, no podia competir en qualitat tècnica amb el conjunt holandès. El que si tenia el quadro alemany al seu favor eren, a més de jugar a casa, la mentalitat guanyadora, l’ofici i un gran nivell competitiu i aquests factors van ser claus en la derrota del grup de Michels, malgrat avançar-se en el marcador en el minut inicial arran d’un penal comès sobre Cruyff, en una de les comptades vegades que el crack va poder desfer-se del marcatge de Vogts, que va transformar Neesquens. Breitner, també de penal, va igualar i, evidentment, el “Torpede” Müller va donar el triomf a la selecció alemanya.
En aquella meravellosa Taronja Mecànica hi destacaven molts dels futbolistes que es van proclamar campions d’Europa amb l’Ajax, com eren els casos del mateix Cruyff, Suurbier, Krol, Neesquens, Haan i Rep, sense oblidar els representants del Feyenoord, Rijsbergen, Jansen, Van Hanegem i De Jong. Altres jugadors bàsics eren el porter Jongbloed (Roda) i el davanter Rensenbrink (DWS Amsterdam).
Holanda, ja sense el concurs de Cruyff, va assolir de nou la final del Mundial d’Argentina, disputat el 1978, i una altra vegada va caure davant l’amfitrió. Amb l'austríac Ernst Happel de seleccionador i Robby Rensenbrink, ja jugador de l’Anderlecht, com a estrella, l’equip holandès no va fer un joc tan espectacular com en el de 1974 i va passar força problemes davant equips com Perú, Escòcia, la mateixa Alemanya o Itàlia.
Entrenador: Marinus Michels.
Un onze: Jongbloed, Suurbier, Risbergen, Krol, Jansen, Neesquens, Van Hanegem, Haan, Rep, Cruyff i Rensenbrink.
El més positiu: Johan Cruyff / el joc / les semifinals del Mundial contra Brasil.
El més negatiu: la derrota a la final mundialista / la preparació de la citada final / mai més hem tornat a observar una Holanda tan gran, ni tan sols quan va guanyar l'Eurocopa de 1988.
L’auge del futbol holandès es va iniciar en primer lloc a nivell de clubs quan el Feyenoord va conquistar la Copa d’Europa el 1970 i l’Ajax va marcar una era inoblidable en el mateix torneig durant 1971, 1972 i 1973 (havia estat finalista el 1969). El moment de la selecció, però, no trigaria en arribar.
Durant el campionat mundial de 1974, Holanda, dirigida per Marinus Michels i capitanejada per Johan Cruyff, llavors tots dos membres del FC Barcelona, va realitzar un joc espectacular, ofensiu i brillant, conegut com a futbol total, que li va valer al combinat neerlandès l’apel·latiu de Taronja Mecànica, en un període en què el mític film d’Stanley Kubrick es trobava de plena actualitat.
Fins a la final, només Suècia va poder plantar cara al conjunt de Michels, al treure un empat en un partit de la primera fase. Uruguai, Bulgària, Argentina, Alemanya Oriental i Brasil, que era el vigent campió mundial, no van tenir cap opció davant el poder que van exhibir els jugadors holandesos, que van tenir en Cruyff un líder extraordinari.
El combinat neerlandès va jugar la final, que va tenir lloc al majestuós estadi Olímpic de Munic, contra la selecció local que, malgrat tenir sensacionals futbolistes com Maier, Beckenbauer, Vogts, Breitner, Bonhoff, Höness, Heynckes o Müller, no podia competir en qualitat tècnica amb el conjunt holandès. El que si tenia el quadro alemany al seu favor eren, a més de jugar a casa, la mentalitat guanyadora, l’ofici i un gran nivell competitiu i aquests factors van ser claus en la derrota del grup de Michels, malgrat avançar-se en el marcador en el minut inicial arran d’un penal comès sobre Cruyff, en una de les comptades vegades que el crack va poder desfer-se del marcatge de Vogts, que va transformar Neesquens. Breitner, també de penal, va igualar i, evidentment, el “Torpede” Müller va donar el triomf a la selecció alemanya.
En aquella meravellosa Taronja Mecànica hi destacaven molts dels futbolistes que es van proclamar campions d’Europa amb l’Ajax, com eren els casos del mateix Cruyff, Suurbier, Krol, Neesquens, Haan i Rep, sense oblidar els representants del Feyenoord, Rijsbergen, Jansen, Van Hanegem i De Jong. Altres jugadors bàsics eren el porter Jongbloed (Roda) i el davanter Rensenbrink (DWS Amsterdam).
Holanda, ja sense el concurs de Cruyff, va assolir de nou la final del Mundial d’Argentina, disputat el 1978, i una altra vegada va caure davant l’amfitrió. Amb l'austríac Ernst Happel de seleccionador i Robby Rensenbrink, ja jugador de l’Anderlecht, com a estrella, l’equip holandès no va fer un joc tan espectacular com en el de 1974 i va passar força problemes davant equips com Perú, Escòcia, la mateixa Alemanya o Itàlia.
Entrenador: Marinus Michels.
Un onze: Jongbloed, Suurbier, Risbergen, Krol, Jansen, Neesquens, Van Hanegem, Haan, Rep, Cruyff i Rensenbrink.
El més positiu: Johan Cruyff / el joc / les semifinals del Mundial contra Brasil.
El més negatiu: la derrota a la final mundialista / la preparació de la citada final / mai més hem tornat a observar una Holanda tan gran, ni tan sols quan va guanyar l'Eurocopa de 1988.
No hay comentarios:
Publicar un comentario