Sempre he considerat Xavi Hernández, des del seu debut al primer equip l’any 1998, un excel•lent futbolista. Fins i tot penso que ha estat superior a qui ara és el seu entrenador al FC Barcelona, Pep Guardiola, encara que al de Santpedor li sobrava el que fins ara li havia mancat al de Terrassa: caràcter.
Xavi, durant moltes temporades, ha tingut com a companys grans futbolistes, alguns amb categoria de crack, com Luis Figo, Rivaldo, Deco o Ronaldinho. En aquests anys el migcampista català ha estat a l’ombra d’aquests jugadors i ha fet la impressió que quan, per exemple, Rivaldo o Ronaldinho estaven en bona forma, Xavi feia grans partits, potser afavorit per la dinàmica positiva, però, en canvi, quan els cracks baixaven el seu rendiment, el de Terrassa també ho feia, sense agafar aparentment cap responsabilitat. Igualment, al llarg d’aquestes temporades, s’ha acusat el centrecampista de no arriscar massa en la passada llarga o en el xut a porteria.
Sense cap mena de dubte, l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa, celebrada el passat mes de juny, estarà considerada sempre un abans i un després en la trajectòria esportiva de Xavi. Sigui per iniciativa pròpia o per decisió del seleccionador Luis Aragonés, el jugador vallesà es va convertir en el líder de l’equip espanyol, el qual va guanyar contra pronòstic el torneig continental. Xavi, a més a més, va ser elegit per la UEFA com el millor futbolista del certamen.
Aquesta temporada el jugador de Terrassa s’ha convertit en un dels indiscutibles líders del Barça i el seu joc és força més valent i arriscat que en campanyes anteriors. La raó d’aquesta metamorfosi pot trobar-se, en primer lloc, per la mentalitat guanyadora que ha assolit en terres austríaques; en segon lloc, per la confiança que li ha atorgat Guardiola i, finalment en tercer lloc, perquè aquest estiu l’entitat blaugrana, a més de traspassar futbolistes molt importants com Ronaldinho i Deco, ha fitxat jugadors d’equip, sense consideració de cracks, i això ha permès al migcampista convertir-se en un dels homes bàsics de la plantilla.
Xavi, durant moltes temporades, ha tingut com a companys grans futbolistes, alguns amb categoria de crack, com Luis Figo, Rivaldo, Deco o Ronaldinho. En aquests anys el migcampista català ha estat a l’ombra d’aquests jugadors i ha fet la impressió que quan, per exemple, Rivaldo o Ronaldinho estaven en bona forma, Xavi feia grans partits, potser afavorit per la dinàmica positiva, però, en canvi, quan els cracks baixaven el seu rendiment, el de Terrassa també ho feia, sense agafar aparentment cap responsabilitat. Igualment, al llarg d’aquestes temporades, s’ha acusat el centrecampista de no arriscar massa en la passada llarga o en el xut a porteria.
Sense cap mena de dubte, l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa, celebrada el passat mes de juny, estarà considerada sempre un abans i un després en la trajectòria esportiva de Xavi. Sigui per iniciativa pròpia o per decisió del seleccionador Luis Aragonés, el jugador vallesà es va convertir en el líder de l’equip espanyol, el qual va guanyar contra pronòstic el torneig continental. Xavi, a més a més, va ser elegit per la UEFA com el millor futbolista del certamen.
Aquesta temporada el jugador de Terrassa s’ha convertit en un dels indiscutibles líders del Barça i el seu joc és força més valent i arriscat que en campanyes anteriors. La raó d’aquesta metamorfosi pot trobar-se, en primer lloc, per la mentalitat guanyadora que ha assolit en terres austríaques; en segon lloc, per la confiança que li ha atorgat Guardiola i, finalment en tercer lloc, perquè aquest estiu l’entitat blaugrana, a més de traspassar futbolistes molt importants com Ronaldinho i Deco, ha fitxat jugadors d’equip, sense consideració de cracks, i això ha permès al migcampista convertir-se en un dels homes bàsics de la plantilla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario