L’any 2000 va ser el primer cop que dos països van compartir l’organització d’una fase final de l’Eurocopa: Bèlgica, que en solitari ja havia estat l’amfitriona el 1972, i la seva veïna Holanda. A més dels dos estats del Benelux, es van classificar per disputar el torneig Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Iugoslàvia, Noruega, Portugal, Romania, Suècia, Turquia i Txèquia. Dos anys més tard, Corea del Sud i Japó compartirien també la celebració de la Copa del Món.
Com tantes vegades li havia passat des del Mundial disputat a Mèxic el 1986, Espanya va quedar eliminada en els quarts de final. L’equip dirigit per l’enèrgic José Antonio Camacho va superar de miracle la fase de grups: després d’una inesperada derrota contra Noruega i un complicat triomf davant la debutant Eslovènia, l’equip estatal estava obligat a vèncer Iugoslàvia, llavors reduïda ja a Sèrbia i Montenegro, per classificar-se per a quarts. Malgrat que Espanya perdia 3-2 en el minut 90, increïblement va acabar guanyant per 4-3. Tanmateix, poc més duraria la permanència espanyola en el torneig, doncs va caure contra França mitjançant un solitari gol de falta de Zidane en un matx en què Raúl va fallar en el darrer minut un penal.
França, campiona del món dos anys abans a París, Itàlia, la co-amfitriona Holanda i la sorprenent Portugal, que iniciava llavors una gran etapa amb Luis Figo d’estrella, van classificar-se per a semifinals. Les gran decepcions del campionat van ser Alemanya, vigent vencedora del torneig, i la sempre imprevisible Anglaterra, les quals van ser fins i tot incapaces de superar la fase de grups.
En els partits de semifinals, d’una banda França va guanyar una lluitadora Portugal en un matx molt polèmic, decidit amb un “gol d’or” a la pròrroga mitjançant un penal transformat per Zidane. D’altra banda, l’ofici d’Itàlia va ser clau per vèncer Holanda a la tanda de penals, en un partit en què el llavors blaugrana Frank de Boer va fallar tres cops des del punt fatídic.
En la final, que es va jugar a l’estadi de Kuyp de Rotterdam, conegut també com el Feyenoord Stadium, tot semblava vist per a sentència quan l’Squadra Azzurra, llavors dirigida pel mític Dino Zoff i amb jugadors com Toldo, Nesta, Totti o Del Piero, guanyava en el últims instants del xoc, però Wiltord va igualar en l’últim minut el gol inicial de Delvecchio i els francesos es van convertir en bicampions gràcies a un “gol d’or” de Trézéguet a la pròrroga. França, entrenada per Roger Lemerre, sumava la corona europea a la mundial aconseguida sota la direcció de Aimée Jacquet. El combinat “bleu” passava llavors per un moment excel•lent amb futbolistes com Barthez, Thuram, Desailly, Blanc, Déschamps, el citat Zidane o un jove Henry.
No hay comentarios:
Publicar un comentario