La selecció de l’Uruguai es va convertir en la primera campiona mundial l’any 1930, en un torneig que a més a més va organitzar. No obstant, l’equip celeste no va ser present en les dues següents Copes del Món, celebrades a Itàlia el 1934 i a França el 1938.
Després del parèntesi provocat per la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el torneig va tornar el 1950 i l’organització la va portar a terme el Brasil, segurament el país que més intensament viu el futbol. El combinat uruguaià, amb Juan López com a seleccionador, va arribar a l’estat veí amb un equip on el bloc estava per damunt de les individualitats, però on hi figuraven homes importants com Maspoli, Varela i sobretot Ghiggia i Schiaffino.
L’Uruguai no va tenir cap tipus de problemes en el partit de la primera fase, en què va derrotar de forma contundent Bolívia per 8 a 0. Tanmateix, el grup de López va iniciar la lligueta final amb moltes dificultats, en la qual va empatar davant Espanya (2-2) i va vèncer per la mínima Suècia (3-2). Pel contrari, el Brasil s’havia imposat espectacularment als escandinaus (7-1) i als espanyols (6-1). Per tant, el partit final entre les dues seleccions sud-americanes tenia com a indiscutible favorit el conjunt local.
A Rio de Janeiro, en un estadi Maracaná ple a rebentar, es va jugar el xoc decisiu. Els amfitrions es van avançar al marcador amb un gol de Friaça, però, potser per l’enorme pressió que tenien els jugadors brasilers, els visitants van reaccionar i van remuntar el matx gràcies a les anotacions d’Schiaffino i Ghiggia (foto). Mentre tot un país s’enfonsava en una immensa tristesa, l’Uruguai es convertia, després d’Itàlia, en el segon bicampió mundial.
Entrenador: Juan López.
Un onze: Maspoli, González, Tejera, Gambetta, Varela, Andrade, Ghiggia, Pérez, Míguez, Schaffino i Morán.
El més positiu: un equip molt solid i equilibrat / una mentalitat guanyadora / refer-se després del gol en contra en el matx decisiu.
El més negatiu: últim títol mundial d'Uruguai / la selecció sud-americana ha comptat amb individualitats més importants que aquell any / l'empat contra Espanya quasi li costa el campionat.
Després del parèntesi provocat per la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el torneig va tornar el 1950 i l’organització la va portar a terme el Brasil, segurament el país que més intensament viu el futbol. El combinat uruguaià, amb Juan López com a seleccionador, va arribar a l’estat veí amb un equip on el bloc estava per damunt de les individualitats, però on hi figuraven homes importants com Maspoli, Varela i sobretot Ghiggia i Schiaffino.
L’Uruguai no va tenir cap tipus de problemes en el partit de la primera fase, en què va derrotar de forma contundent Bolívia per 8 a 0. Tanmateix, el grup de López va iniciar la lligueta final amb moltes dificultats, en la qual va empatar davant Espanya (2-2) i va vèncer per la mínima Suècia (3-2). Pel contrari, el Brasil s’havia imposat espectacularment als escandinaus (7-1) i als espanyols (6-1). Per tant, el partit final entre les dues seleccions sud-americanes tenia com a indiscutible favorit el conjunt local.
A Rio de Janeiro, en un estadi Maracaná ple a rebentar, es va jugar el xoc decisiu. Els amfitrions es van avançar al marcador amb un gol de Friaça, però, potser per l’enorme pressió que tenien els jugadors brasilers, els visitants van reaccionar i van remuntar el matx gràcies a les anotacions d’Schiaffino i Ghiggia (foto). Mentre tot un país s’enfonsava en una immensa tristesa, l’Uruguai es convertia, després d’Itàlia, en el segon bicampió mundial.
Entrenador: Juan López.
Un onze: Maspoli, González, Tejera, Gambetta, Varela, Andrade, Ghiggia, Pérez, Míguez, Schaffino i Morán.
El més positiu: un equip molt solid i equilibrat / una mentalitat guanyadora / refer-se després del gol en contra en el matx decisiu.
El més negatiu: últim títol mundial d'Uruguai / la selecció sud-americana ha comptat amb individualitats més importants que aquell any / l'empat contra Espanya quasi li costa el campionat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario