Suècia va ser el país encarregat d’organitzar l’Eurocopa de 1992 i, juntament amb la selecció escandinava, s’hi van classificar Alemanya, ja com a país unificat, Anglaterra, la Comunitat d’Estats Independents (fugaç federació arran de la caiguda de la URSS), Escòcia, França, la vigent campiona Holanda i Iugoslàvia. Poc abans d’iniciar-se el campionat, la UEFA va decidir l’expulsió de Iugoslàvia, debut a la guerra dels Balcans, i va designar Dinamarca com a substituta.
Pel que fa a Espanya, la selecció que van dirigir primer Luis Suárez i més tard Vicente Miera, va quedar eliminada a la fase de classificació per França, llavors amb el mític Michel Platini de preparador i Cantona i Papin com a màximes estrelles, sent l’única gran cita que s’ha perdut el combinat estatal des del Mundial d’Argentina 1978.
Els jugadors danesos es trobaven de vacances quan l’organització va reclamar la seva presència a l’Eurocopa, per la qual cosa els jugadors seleccionats van haver de suspendre el seu descans per anar a disputar el torneig, sense cap classe de preparació ni entrenament. Totalment lliures de pressió, els nòrdics van eliminar França i Anglaterra en la fase de grups, van deixar fora la campiona Holanda en semifinals i van superar Alemanya en la final. Poques vegades, potser mai, un campionat ha tingut un desenllaç tan sorprenent.
No obstant, Dinamarca, dirigida per Torben Piechnik, comptava amb un excel•lent equip amb jugadors com Schmeichel, considerat en aquell període el millor porter d’Europa, Sivebaek, Jensen, Povlsen o Brian Laudrup (foto), el germà petit de Michael, qui havia abandonat la selecció a la qual hi tornaria un any més tard. Molt probablement no era un conjunt tan tècnic i amb tanta qualitat com el dels anys 80, però sens dubte era més complet, equilibrat i físic.
En la final, que va tenir com a seu l’estadi Ullevi de Göteborg, Dinamarca va superar Alemanya (2-0), la qual havia eliminat en semifinals l’equip amfitrió i comptava amb força futbolistes que dos anys abans s’havien proclamat campions del món a Itàlia, com eren els casos d’Illgner, Reuter, Kohler, Buchwald, Brehme, Hässler, Riedle o Klinsmann. Jensen va obrir el marcador i Vilfort el va tancar per una Dinamarca que, tanmateix, no va tenir continuïtat i es quedaria fora del Mundial d’Estats Units, disputat dos anys més tard.
Pel que fa a Espanya, la selecció que van dirigir primer Luis Suárez i més tard Vicente Miera, va quedar eliminada a la fase de classificació per França, llavors amb el mític Michel Platini de preparador i Cantona i Papin com a màximes estrelles, sent l’única gran cita que s’ha perdut el combinat estatal des del Mundial d’Argentina 1978.
Els jugadors danesos es trobaven de vacances quan l’organització va reclamar la seva presència a l’Eurocopa, per la qual cosa els jugadors seleccionats van haver de suspendre el seu descans per anar a disputar el torneig, sense cap classe de preparació ni entrenament. Totalment lliures de pressió, els nòrdics van eliminar França i Anglaterra en la fase de grups, van deixar fora la campiona Holanda en semifinals i van superar Alemanya en la final. Poques vegades, potser mai, un campionat ha tingut un desenllaç tan sorprenent.
No obstant, Dinamarca, dirigida per Torben Piechnik, comptava amb un excel•lent equip amb jugadors com Schmeichel, considerat en aquell període el millor porter d’Europa, Sivebaek, Jensen, Povlsen o Brian Laudrup (foto), el germà petit de Michael, qui havia abandonat la selecció a la qual hi tornaria un any més tard. Molt probablement no era un conjunt tan tècnic i amb tanta qualitat com el dels anys 80, però sens dubte era més complet, equilibrat i físic.
En la final, que va tenir com a seu l’estadi Ullevi de Göteborg, Dinamarca va superar Alemanya (2-0), la qual havia eliminat en semifinals l’equip amfitrió i comptava amb força futbolistes que dos anys abans s’havien proclamat campions del món a Itàlia, com eren els casos d’Illgner, Reuter, Kohler, Buchwald, Brehme, Hässler, Riedle o Klinsmann. Jensen va obrir el marcador i Vilfort el va tancar per una Dinamarca que, tanmateix, no va tenir continuïtat i es quedaria fora del Mundial d’Estats Units, disputat dos anys més tard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario