El FC Barcelona va disputar ahir un partit de la Champions League a Basilea i és el primer cop que juga un matx en aquesta ciutat suïssa des de que fa gairebé 29 anys i mig va guanyar la seva primera Recopa, després de vèncer, en un xoc molt emocionant amb pròrroga inclosa, el conjunt alemany del Fortuna de Düsseldorf per 4 a 3.
Abans d’aquell històric 16 de maig de 1979, el Barça comptava amb un palmarès internacional més aviat pobre: havia conquistat tres copes de fires (1958, 1960 i 1966) i havia estat un cop finalista de la Copa d’Europa (1961), de la Recopa (1969) i d’una altra copa de Fires (1962). Curiosament, el club blaugrana havia perdut a Suïssa les finals de 1961 i 1969, tenint aquesta última com a seu l’antic estadi Sankt Jakob de Basilea, on es va portar a terme la final de 1979.
El Barça havia eliminat prèviament al torneig el Xakhtar Donetsk, l’Anderlecht, en una històrica eliminatòria que es va decidir als penals, l’Ipswich Town i el Beveren. A mitja eliminatòria de semifinals contra aquest últim equip, Josep Lluís Núñez, que passava per la seva primera temporada com a president, va destituir el francès Lucien Muller d’entrenador i el va substituir per Quimet Rifé, un històric futbolista de l’entitat barcelonista durant els anys 60 i 70. En la plantilla hi destacaven jugadors com Artola, Zuviría, Migueli, Costas, Olmo, De la Cruz, Albaladejo, Neesquens, Sánchez, el capità Asensi, Rexach, Heredia, el golejador Krankl i un joveníssim Carrasco, que amb 19 anys va ser la gran estrella de la final.
Quan es portaven només quatre minuts de l’enfrontament, el migcampista Sánchez, aprofitant una assistència de Rexach, va avançar el Barça i tot feia suposar que el partit seria força tranquil, però Klaus Allofs, l’estrella de l’equip germànic, va igualar ràpidament. Més tard, Rexach, un consumat especialista, va fallar un penal comès sobre Carrasco i feia la impressió que els catalans es podien enfonsar. Tanmateix, arran d’una gran jugada del davanter d’Alcoi, Asensi va tornar a donar avantatge al conjunt blaugrana. No obstant, un cop més els alemanys van empatar amb celeritat mitjançant Seel. Amb igualada a dos gols es va arribar al final de la primera part i també, després d’un segon temps sense massa ocasions, del temps reglamentari.
A la pròrroga, Rexach, refent-se del seu error en el llançament de penal, va aconseguir el tercer gol barcelonista i poc més tard, arran d’una nova jugada de Carrasco, l’austríac Krankl va fer el quart, però una altra vegada Seel va marcar i el Barça va haver de patir fins al final per assolir el títol.
Abans d’aquell històric 16 de maig de 1979, el Barça comptava amb un palmarès internacional més aviat pobre: havia conquistat tres copes de fires (1958, 1960 i 1966) i havia estat un cop finalista de la Copa d’Europa (1961), de la Recopa (1969) i d’una altra copa de Fires (1962). Curiosament, el club blaugrana havia perdut a Suïssa les finals de 1961 i 1969, tenint aquesta última com a seu l’antic estadi Sankt Jakob de Basilea, on es va portar a terme la final de 1979.
El Barça havia eliminat prèviament al torneig el Xakhtar Donetsk, l’Anderlecht, en una històrica eliminatòria que es va decidir als penals, l’Ipswich Town i el Beveren. A mitja eliminatòria de semifinals contra aquest últim equip, Josep Lluís Núñez, que passava per la seva primera temporada com a president, va destituir el francès Lucien Muller d’entrenador i el va substituir per Quimet Rifé, un històric futbolista de l’entitat barcelonista durant els anys 60 i 70. En la plantilla hi destacaven jugadors com Artola, Zuviría, Migueli, Costas, Olmo, De la Cruz, Albaladejo, Neesquens, Sánchez, el capità Asensi, Rexach, Heredia, el golejador Krankl i un joveníssim Carrasco, que amb 19 anys va ser la gran estrella de la final.
Quan es portaven només quatre minuts de l’enfrontament, el migcampista Sánchez, aprofitant una assistència de Rexach, va avançar el Barça i tot feia suposar que el partit seria força tranquil, però Klaus Allofs, l’estrella de l’equip germànic, va igualar ràpidament. Més tard, Rexach, un consumat especialista, va fallar un penal comès sobre Carrasco i feia la impressió que els catalans es podien enfonsar. Tanmateix, arran d’una gran jugada del davanter d’Alcoi, Asensi va tornar a donar avantatge al conjunt blaugrana. No obstant, un cop més els alemanys van empatar amb celeritat mitjançant Seel. Amb igualada a dos gols es va arribar al final de la primera part i també, després d’un segon temps sense massa ocasions, del temps reglamentari.
A la pròrroga, Rexach, refent-se del seu error en el llançament de penal, va aconseguir el tercer gol barcelonista i poc més tard, arran d’una nova jugada de Carrasco, l’austríac Krankl va fer el quart, però una altra vegada Seel va marcar i el Barça va haver de patir fins al final per assolir el títol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario