Després de les dues Lligues, la segona i la tercera del Dream Team, conquistades de manera inversemblant pel Barça de Johan Cruyff, quan el Real Madrid, que havia arribat en els dos casos com a líder a l’última jornada, s’havia estimbat dues vegades a l’estadi Heliodoro Rodríguez de Tenerife, semblava impossible que succeís un fet semblant per tercer any consecutiu, però, encara que amb diferents protagonistes, no només es va viure una història similar, sinó que aquesta va ser encara més estranya.
Aquell Barça del primer lustre dels anys 90 del segle passat era un magnífic equip, que realitzava un futbol moltes vegades brillant, però es tractava també d’un conjunt terriblement irregular, capaç de desendollar-se durant una part de la temporada i complicar- se l’existència.
Per explicar i evidenciar aquesta irregularitat, només cal dir que poques setmanes més tard de batre al Camp Nou el Real Madrid per un espectacular 5 a 0, en un dels millors partits que el brasiler Romário, que va aconseguir una hat – trick, va realitzar vestit de blaugrana, el grup de Cruyff va ser golejat a la Romareda pel Saragossa per 6 a 3.
Va ser arran del desastre de la capital aragonesa, moment en què Cruyff va manifestar solemnement que el cicle s’havia acabat, quan els jugadors barcelonistes van reaccionar de manera extraordinària, obtenint 28 dels darrers 30 punts del la Lliga en joc. No obstant, el Deportivo de la Coruña, que dirigia el veterà Arsenio Iglesias, aprofitant les badades del club català, havia aconseguit un important avantatge i s‘havia plantat a l’última jornada del campionat com a líder.
En la darrera jornada del campionat, el club gallec rebia a Riazor un València que no es jugava res, mentre el Barça actuava al Camp Nou davant un Sevilla que cercava la seva classificació per a la Copa de la UEFA. A la mitja part, un tens i nerviós Depor empatava sense gols enfront el seu rival, mentre el grup de Cruyff perdia 1 a 2 contra el club de Nervión.
En el segon temps, mentre el Barça li feia un gol rere l’altre a l’equip andalús, fins a deixar el marcador final en un rotund 5 a 2, el resultat inicial es mantenia a la Coruña. No obstant, al minut 90 l’àrbitre malagueny López Nieto va assenyalar un clar penal comés a Fran, el capità del conjunt local. El màxim especialista en els llançaments des dels 11 metros, Donato, acabava de ser substituït, mentre l’estrella d’aquell planter, Bebeto, va preferir no assumir la responsabilitat, que finalment va prendre el central Miroslav Djukic (foto). El serbi va fer un tir fluix i molt centrat que el porter del València José Luis González va aturar.
El FC Barcelona va conquistar la seva quarta Lliga consecutiva, però el títol poc es va poder celebrar, doncs quatre dies més tard, a l’estadi Olímpic d’Atenes, el grup de Cruyff va perdre la final de la Lliga de Campions contra el Milan per un fulminant 4 a 0, en un patit, aquell cop sí, que va representar el definitiu final d’un excel•lent cicle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario