35 ANYS DE LA RECOPA DE BASILEA



El passat 16 de maig es van complir 35 anys de l’històric triomf del FC Barcelona a l’estadi Sankt – Jakob de Basilea, jornada en què el conjunt català va conquistar la seva primera Recopa de la història.

Fins l’any 1979, el palmarès internacional de la institució barcelonista era força pobre, en què hi figuraven només tres Copes de Fires. Per aquest motiu, també perquè en aquella època el Barça aguantava molt malament la pressió i pel fet que el matx es jugava a Suïssa, país on el club blaugrana havia perdut les finals de la Copa d’Europa de 1961, a l’estadi Wandkorf de Berna, i de la Recopa de 1969, igualment al Sankt – Jakob, hi havia molts dubtes sobre el club que presidia Josep Lluís Núñez, que transitava llavors per la seva primera temporada com a màxim mandatari del club, i dirigia Joaquim Rifé, que feia poques setmanes havia substituït el cessat Lucien Muller.

Fins a la final, el Barça havia eliminat el Xakhtar Donetsk, l’Anderlecht, en una històrica eliminatòria en què l’equip català va remuntar al Camp Nou un 3 a 0 advers de Brussel•les; l’Ipswich Town, aleshores dirigit per Bobby Robson, i el Beveren. L’adversari a Basilea era l’entitat alemanya del Fortuna de Düsseldorf, que va arribar per primer cop, i darrer fins a la data, a una final europea.

Quan Sánchez va aprofitar una gran assistència de Rexach per obrir el marcador al minut 4 de joc, tot indicava que el grup de Rifé tindria una final bastant plàcida, però res més lluny de la realitat, doncs Allofs va igualar aviat el marcador. Posteriorment, Rexach va errar un penal que li havien fet a un joveníssim Carrasco, que va ser la gran figura del partit; el capità Asensi va tornar a posar per davant l’equip barcelonista, després d’una gran jugada de l’extrem alcoià, i Seel va anivellar de nou el xoc al realitzar l’empat a dos gols, resultat amb el qual es va arribar al final d’un trepidant primer període i també del temps reglamentat, després d’una segona meitat avorrida sense gols.

Quant a la pròrroga, Rexach, que va compensar la fallada en el penal, i l’austríac Krankl, de nou arran d’una acció extraordinària de Carrasco, semblaven definitivament sentenciar el matx, però el Barça va haver de patir fins el xiulet final de l’àrbitre, doncs va marcar una altra vegada Seel per deixar un ajustat 4 a 3 final al marcador, que donava la primera de les quatre Recopes que la societat té al Museu, doncs després es guanyaria el trofeu els anys 1982, al mateix Camp Nou de Barcelona; el 1989, al Wandkorf de Berna, i el 1997, a l’estadi de Kuyp de Rotterdam.