El passat estiu, quan el ja desaparegut Tito Vilanova va haver de renunciar a la banqueta del Camp Nou, al recaure de la seva malaltia, i el llavors president Sandro Rosell es va decantar per l’argentí Gerardo Tata Martino com a substitut, en detriment de Luis Enrique Martínez, que acabava de fitxar pel Celta, vaig comentar en aquest bloc que l’asturià no em semblava l’home idoni per entrenar el Barça, essencialment pel seu fort caràcter. No obstant, en 10 mesos han canviat bastant les coses a l’entitat catalana i, sincerament, crec que ara, pel contrari, és un encert la seva contractació.
Martino s’ha caracteritzat aquesta darrera temporada per ser un tècnic excessivament tou, amb un exagerat respecte cap a jugadors emblemàtics de la plantilla barcelonista i amb la sensació que no s’ha atrevit a prendre decisions importants, com sol•licitar reforços que poguessin comprometre la titularitat d’alguns futbolistes veterans, sense oblidar un gran pessimisme en les seves declaracions, fins el punt de donar el campionat de Lliga per perdut quan aquest encara es podia guanyar.
El mes de juliol de 2013, no entreveia al vestidor del Camp Nou, almenys amb una gran proporció, aquelles problemàtiques que tan van marcar els dos últims anys del Barça de Frank Rijkaard i Ronaldinho, és a dir importants signes d’aburgesament, autocomplaença, desmotivació, manca d’il•lusió, escàs compromís o nivells de preparació física lamentables, fets que si observo en aquests moments, encara que potser no s’arribi tan lluny i la situació no sigui tan greu com en aquell equip.
Per tant, és evident que ha arribat l’hora perquè les regnes de l’equip les agafi un home amb capacitat de lideratge, caràcter, il•lusió, dots de motivador, que conegui perfectament la casa i el seu terrible entorn i amb suficient personalitat per portar a terme la necessària i ja urgent renovació de la plantilla, sense interferències des de la directiva i amb estreta col•laboració amb el director tècnic Andoni Zubizarreta. No hi ha dubte que totes aquestes característiques les té Luis Enrique.
L’únic dubte que tinc amb el tècnic asturià és que el seu tarannà pugui ocasionar alguna fricció amb futbolistes importants de la plantilla barcelonista com Xavi Hernández o Leo Messi, tal com va succeir amb Francesco Totti en la seva curta experiència al Roma. Tanmateix, en la seva il•lusionant roda de premsa de presentació vaig poder observar un home disposat a parlar clarament amb el centrecampista de Terrassa, al qual es va referir com a amic, i de tornar amb empatia tota la motivació a l’estrella argentina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario