Es disputaven els darrers minuts de l’última jornada de la Lliga 2000 / 2001 quan Barça i València es jugaven la quarta i última plaça de classificació per a la Champions League. El marcador es mantenia sense gols, resultat que beneficiava l’equip valencianista, però una espectacular i inversemblant xilena de Rivaldo des de fora l’àrea va donar la qualificació in extremis al conjunt que llavors dirigia Carles Rexach, que feia poques setmanes havia substituït Llorenç Serra Ferrer.
Joan Gaspart, aleshores president del FC Barcelona, ja havia decidit traspassar Rivaldo al Lazio de Roma, que havia realitzat una oferta astronòmica pel brasiler, però arran del gran gol contra el València, l’hoteler no es va atrevir a vendre el jugador, que va romandre un any més al Camp Nou, en què va protagonitzar una temporada molt decebedora. El 2002, el davanter se’n va anar lliure a un altre conjunt italià, el Milan.
Després de tres temporades extraordinàries, fins el punt que va ser considerat el principal artífex de què el Barça superés un dels pitjors moments de la seva història moderna, un altre brasiler, Ronaldinho, va entrar en crisi després de la consecució de la Lliga de Campions el 2006 a París. Al finalitzar la campanya 2006 / 2007 es va comentar que el jugador havia tingut simplement un mal any, però que aviat tornaria a la seva millor versió.
Malgrat que alguns experts pensaven que Ronaldinho hauria d’haver marxat l’estiu de 2007, període en què tenia molt bones ofertes, va continuar un exercici més la Camp Nou, en què la situació, lluny de solucionar-se, encara va empitjorar, fins el punt que Pep Guardiola, quan acabava de ser nomenat nou entrenador del club català, va decidir la seva marxa, sent el seu destí igualment el Milan.
Leo Messi, el millor futbolista de tots els temps de la institució barcelonista i, segons la meva opinió i la de molts altres afeccionats, el més gran jugador de la història del futbol, acaba de tenir un exercici força discret. Hem de tenir en compte, però, que, per exemple, mentre Johan Cruyff només va tenir una temporada excepcional com a futbolista de l’entitat blaugrana i el ja citat Ronaldinho va protagonitzar tres anys excel•lents, l’estrella argentina ha sumat cinc campanyes immenses, les quatre de Guardiola i la de Tito Vilanova, les quals van arribar després d’un any d’adaptació al primer equip i dues de caràcter bastant positiu, encara que aquestes van estar marcades per contínues lesions físiques.
No obstant, com ja s’ha indicat, Messi acaba de realitzar, per ser qui és (en el cas d’un altre futbolista hagués estat una gran campanya), un exercici bastant decebedor, sobretot en els moments decisius de les diferents competicions. S’han de recordar, però, les dificultats que ha tingut el davanter al llarg dels últims mesos: el problema amb la hisenda espanyola, l’aturada de dos mesos per lesió, les seves continuades i estranyes arcades sobre el terreny de joc o la proximitat del Mundial, aspecte aquest, pel que fa als més mal pensats, que ha pogut ser clau pel fet de què hagi pogut reservar-se per a aquest esdeveniment.
La pregunta que molts ara ens fem és la següent: ha estat simplement un mal any o es tracta ja de l’inici de la seva decadencia ? Personalment, encara que potser és més fort el desig que no pas la realitat, m’inclino a pensar en el primer supòsit, però no tranquil•litzen massa els exemples ja significats de Rivaldo i Ronaldinho. Allò cert és que Luis Enrique Martínez, el nou entrenador del Barça, haurà de conversar amb Messi, que acaba de renovar el seu contracte amb el club, i fer-li veure que no és necessari jugar-ho tot, la conveniència de fitxar un davanter centre o el fet que ell no pot prendre decisions de caràcter tècnic, si alguna vegada així ho ha fet o almenys ha pretès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario