Ahir 18 de maig es van complir 20 anys de la trista i severa derrota del FC Barcelona a la final de la Lliga de Campions, jugada a l’estadi Olímpic d’Atenes contra el Milan de Fabio Capello, que va batre el conjunt català per un rotund 4 a 0. Aquella jornada està considerada com la del final del Dream Team, encara que el seu creador, Johan Cruyff, seguiria dos anys més a la banqueta del Camp Nou.
S’esperava una final molt competida i equilibrada, doncs en aquell període Milan i Barça estaven considerats els dos millors clubs del continent: d’una banda, els llombards, de la mà del tècnic Arrigo Sacchi, havien conquistat la Copa d’Europa els anys 1989 i 1990 i, ja amb Capello a la banqueta de San Siro, havien disputat un any abans la final, la qual havien perdut contra l’Olympique de Marsella. D’altra banda, els catalans havien aconseguit només dos anys abans la seva primera Copa d’Europa de la història, durant la quarta temporada de Cruyff com a entrenador.
No obstant, pràcticament des del xiulet inicial de l’àrbitre, la final va ser un autèntic passeig de l’equip italià, que a penes va deixar respirar els homes clau en la creació del joc blaugrana, com eren els casos de Ronald Koeman i Pep Guardiola, mentre la seva porteria quasi no va rebre cap ocasió de gol, malgrat que el Barça comptava al davant amb dues autèntiques estrelles: Hristo Stoitxkov i Romário da Souza, que pràcticament van passar desapercebuts. Dos gols a la primera part de Daniele Massaro i dues anotacions al segon temps, de Dejan Savicevic i Marcel Desailly, van marcar el festival milanista.
Dues penso que van ser les circumstàncies que van motivar una final tan desigual: en primer lloc, feia només quatre dies que el Barça havia assolit la seva quarta Lliga consecutiva, arran d’una lluita molt dura contra el Deportivo, mentre el Milan ja feia setmanes que havia obtingut l’Scudetto i havia preparat la final amb molta calma i tranquil•litat. En segon lloc, l’actitud de Cruyff durant els prolegòmens del xoc va ser molt prepotent, doncs semblava donar el partit per guanyat i, de forma irresponsable, havia deixat anar la frase: “nosaltres tenim Romário y ells Desailly”. Per cert, el francès va ser la gran estrella de la final.
Després d’aquella terrible derrota d’Atenes es va acabar un excel•lent cicle de la història de l’entitat catalana, en la qual, en aquell any 2004, van causar baixa jugadors emblemàtics com Andoni Zubizarreta (València), Juan Carlos Rodríguez (València), Michael Laudrup (Real Madrid), Joan Andoni Goikoetxea (Athletic Club) i Julio Salinas (Deportivo).
A la foto, els capitans Mauro Tassotti i José Mari Bakero en el prolegòmens de la final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario