El passat estiu es van complir 60 anys de la Copa del
Món de Suècia, en el qual la selecció brasilera va aconseguir el primer dels
seus cinc títols mundials.
Vuit anys abans, l’any 1950, la Canarinha va patir la
més gran decepció de la seva història, quan l’equip brasiler va perdre la final
del primer Mundial en què va exercir d’amfitrió, què de fet suposava l’últim
partit d’una lligueta que va compartir amb Uruguai, Suècia i Espanya. La
Seleçao en tenia prou amb un empat, però, malgrat avançar-se al marcador, ja en
la segona part, va acabar perdent davant Uruguai, que va obtenir la seva segona
corona.
Quatre any més tard, al certamen celebrat a Suïssa,
Brasil encara no havia superat el fort cop de Maracaná i no va anar més enllà de la
primera fase, però la situació va canviar totalment en les fredes i llunyanes
terres sueques, en què la Canarinha va derrotar en la final, disputada a
l’estadi Rasunda d’Estocolm, el conjunt amfitrió per un contundent 5 a 2.
El bloc brasiler, dirigit per Vicente Feola, comptava
amb brillants futbolistes com Zito, Didí, Vavá o Zagallo, però les grans
sensacions a Suècia van ser dos joveníssims jugadors: Garrincha, un hàbil extrem de 18 anys, i
Pelé, un extraordinari interior esquerrà de 17 anys que marcaria una època.
A la foto, Pelé plorant d’emoció arran de la conquista
del títol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario