He de reconèixer que quan la UEFA es va inventar el
torneig de la Lliga de les Nacions precisament no em vaig emocionar massa amb
la idea del màxim organisme futbolístic europeu, entre d’altres coses,
perquè tampoc soc un entusiasta dels campionats de seleccions.
Tanmateix, amb el pas dels mesos, he anat trobant en
la nova competició alguns atractius, com el fet que els encontres ja no són
avorridíssims i soporífers amistosos, que no hi tenen lloc xocs entre equips de
gran diferència de potencial o per les sorpreses que ha deparat la primera
edició del torneig.
Els quatre equips que disputaran, ja durant el mes de
juny, la Final Four de la competició seran: Anglaterra, una esquadra que va ser
semifinalista de l’últim Mundial, però que no es caracteritza per una gran
regularitat; Holanda, conjunt absent de les fases finals de la darrera Eurocopa
i de la passada Copa del Món; Portugal, que ha jugat tota la fase de grups amb
l’absència de la seva estrella Cristiano Ronaldo, i Suïssa, selecció que, malgrat
les bones sensacions que ha mostrat els últims anys, mai ha pogut superar uns
vuitens de final d’un gran campionat des del Mundial que va organitzar en el
remot any 1954.
Pel contrari, han quedat eliminades França, actual
campiona del món; Bèlgica, tercera classificada a Rússia i després de ser
golejada per Suïssa; Espanya, malgrat guanyar els dos primers partits del seu
grup; Itàlia, en el seu intent d’oblidar la seva absència del darrer campionat
mundial; Alemanya, evidenciant la gran decadència de l’era Joachim Löw, i
Croàcia, finalista de l’última Copa del Món. Les últimes dues seleccions, a més
a més, han descendit de categoria.
A la foto, Harry Kane, la gran estrella d’Anglaterra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario