L’estiu passat es van complir quatre dècades de la
celebració a l’Argentina d’una de les Copes del Món més polèmiques i
controvertides de la història del torneig, doncs el certamen es va disputar
sota la terrible, cruent i sanguinària dictadura presidida pel general Jorge
Salvador Videla, un dels règims autoritaris més repressius de la història de
l’Amèrica Llatina.
El campionat no només es va veure esquitxat per
l’escàndol pel que fa a la temàtica política, sinó també quant a l’esportiva,
doncs l’equip amfitrió va protagonitzar, en l’última jornada de la segona fase
de grups, una inversemblant i obligada golejada davant el Perú (6-0), amb una
actuació pèssima del porter andí Ramón Quiroga, nascut a Argentina, i, més
tard, en la final, disputada a l’estadi Monumental River Plate de Buenos Aires,
l’albiceleste es va veure afavorida per un tendenciós arbitratge de l’italià
Sergio Gonella, que va perjudicar el joc d’Holanda, que, com quatre anys abans
a Alemanya, va perdre una final mundialista contra el conjunt amfitrió.
A part del títol argentí i de la confirmació
holandesa, malgrat l’absència de la seva gran estrella Johan Cruyff, altres
aspectes del campionat van ser el ressorgiment d’Itàlia, després de no superar
la primera fase de grups l’any 1974; la revelació de la selecció d’Àustria, que
comptava amb la seva millor generació de futbolistes de la història; la
decadència de la vigent campiona Alemanya, que va actuar sense les seves
figures Franz Beckenbauer i Gerd Müller, o el fracàs d’Espanya, que de la mà
del llegendari Laszlo Kubala tornava a
un Mundial 12 anys més tard de la seva última participació, el 1966 a
Anglaterra.
Les estrelles individuals de la Copa del Món van ser
l’argentí Mario Alberto Kempes (a la foto, en acció contra Holanda),
gran heroi de la final amb dos gols i màxim anotador del torneig, i el
neerlandès Rob Rensenbrink, que va comptar amb la responsabilitat de substituir
com a líder de l’Oranje un mite com Cruyff.
No hay comentarios:
Publicar un comentario