Moltes vegades he sentit o llegit que el món del
futbol hauria d’emmirallar-se en el del bàsquet, concretament pel que fa a les
organitzacions de l’Eurolliga i l’NBA, i adaptar algunes de les seves
característiques competitives. No hi puc estar més en desacord.
Pel que respecta a l’Eurolliga, sempre m’ha semblat
molt injust que alguns clubs, com Real Madrid, FC Barcelona, Baskonia,
Panathinaicòs, Olympiacòs o CSKA de Moscou, facin el que facin, sigui quin
sigui el seu rendiment esportiu, tinguin assegurada la seva plaça any rere any
en la competició.
Quant a l’NBA, on no hi ha ni ascensos ni descensos, durant
més o menys uns sis mesos, abans de l’inici dels play – off, les diferents
franquícies disputen un munt de partits, jugant, per exemple, a Los Angeles i,
el cap de pocs dies, a Chicago, en un frenesí terrible d’enfrontaments que
desconec fins a quin punt és positiu per als jugadors (ignoro si existeix un
control anti-dopatge fiable en el torneig).
A més, malgrat que hi ha quatre conferències
diferents, dues a l’est i altres dues a l’oest, les esquadres d’unes juguen
contra els equips de les altres, per la qual cosa no entenc perquè els clubs hi
estan separats i per quina raó un conjunt d’una conferència amb menys victòries
pot accedir als play off i una altra amb més triomfs, però que ha quedat més
mal classificat en la seva conferència, queda eliminat.
Ara es parla que els millors clubs europeus de futbol,
entre els quals es troben Real Madrid i FC Barcelona, volen organitzar un
torneig al marge de la UEFA, una competició tancada en què alguns blocs
tinguessin assegurada cada temporada la seva participació sense tenir-se en
compte el seu rendiment en l’anterior. Em semblaria una mala idea.
A la foto, els escuts de Barça i Madrid, dos dels
clubs que tindrien garantida la seva presència en una hipotètica Lliga Europea.
No hay comentarios:
Publicar un comentario