No em cau malament Sergio Ramos, el central i capità
del Real Madrid i la selecció espanyola. A més, el considero un dels millors
futbolistes en la seva posició de l’última dècada i, quan emet les seves
opinions, tot i reconeixent que alguna vegada ha ficat la pota, aquelles em
semblen més assenyades del què consideren els seus detractors.
Tanmateix, també hi ha moltes coses que no m’agraden
del defensa andalús i, segurament, la que més contrarietat em produeix és que
es tracta en moltes ocasions d’un jugador brut, doncs compta amb el gens honrós
rècord de ser el futbolista que més vegades ha estat expulsat en la història de
la Lliga espanyola, sense oblidar el seu trist comportament en l’última final
de la Lliga de Campions, quan accions seves van provocar les lesions dels
components del Liverpool Loris Karius, porter de l’equip anglès que, arran d’un
cop de colze de Ramos, va tenir errors molt importants i decisius, i el
golejador Mohammad Salah, que es va haver de retirar del matx després d’una
salvatge entrada del sevillà.
Ara s’ha conegut, a través de les informacions de
Football Leaks, tretes a la llum pel rotatiu alemany Der Spiegel, que Ramos
podria haver donat positiu en la final de la Champions League de l’any 2017, en
què el Real Madrid va vèncer el Juventus a l’estadi Millenium de Cardiff.
Evidentment, com acostuma a succeir sempre en aquests afers, tant el futbolista
com l’entitat a què pertany han negat rotundament els fets.
Sincerament, no se si el central madridista es va
dopar o no, però d’aquest assumpte en trec les següents dues reflexions. La
primera, que malgrat que sempre he estat contrari a totes les teories de
conspiració favorables al Real Madrid, com he demostrat abastament en aquest
bloc, de fer-se realitat que Ramos va ingerir substàncies prohibides i aquestes
haurien estat arxivades pel màxim organisme de futbol europeu, hi hauria una
important negligència de la UEFA presidida per l’eslovè Aleksander Ceferin, que
aixecaria grans rumors de connivència entre ell i el poderós president
madridista Florentino Pérez.
La segona reflexió em porta a l’any 2011, en plena
hegemonia espanyola, europea i mundial del gran Barça de Pep Guardiola, quan
des d’una cadena de ràdio estatal es va filtrar que els jugadors del conjunt
blaugrana podien estar dopats. Després d’una denúncia de l’entitat catalana, el
periodista que havia deixat anar la informació, va reconèixer la seva falsedat
i va insinuar que les dades podien haver arribat de la institució madridista,
aleshores durant la trista etapa de José Mourinho com a entrenador blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario